Societat

LA CRÒNICA

De gegants i ‘capgrossos'

“Tota ajuda es bona, en aquest cas la del cap de l'Església catòlica gironina, si és que hem d'esdevenir capital mundial del circ”

Quan jo era petit, les Fires i Festes de Figueres començaven amb la que, com eren altres temps, s'anunciava com “salida de gigantes y cabezudos”. Després venien els actes oficials, les inauguracions mundanes, i el reguitzell d'activitats populars. L'ofici solemne el dia 3, que és el de la Santa Creu. D'uns anys cap aquí, els gegants fan la cercavila i el seguici abans del pregó i quan ja ha passat més d'un dia de festa. En aquest 2015, fins i tot després de l'ofici; d'un ofici “extra” anunciat amb una certa ambigüitat: “Plaça Catalunya. Missa a la pista del Circ Charlie Rivel. Organitza: Show Business Entertaintment SL.” Per si podia semblar un acudit, o un espectacle d'animació més sota la vela, el text hi afegeix: “Col·laboren: Bisbat de Girona i Pastoral de Circs i Firaires.” Per si encara algú tenia dubtes del caràcter seriós de l'esdeveniment, al web del Bisbat de Girona s'especifica: “El bisbe Francesc beneirà la vela del circ Charlie Rivel de Figueres.” Tota ajuda es bona, en aquest cas la del cap de l'Església catòlica gironina, si és que realment hem d'esdevenir capital mundial del circ!

El fet no ha caigut bé ni als mateixos sectors catòlics, segons he pogut palpar personalment. Els més crítics, i no precisament més descreguts, han anat cap a l'acudit fàcil: “L'Església fa temps que fa el pallasso; el bisbe durà el nas vermell?”. Altres lamenten que la cerimònia per batejar el fill d'un dels artistes del circ, un acte privat, tradicional i habitual de la família circense, s'hagi sobredimensionat i banalitzat en figurar com un acte més del programa oficial de festes. El mateix dissabte, des del balcó de l'ajuntament, el Foment de la Sardana reivindicava amb el seu pregó no només que Figueres torni a ser reconeguda com a “ciutat mare de la sardana”, sinó també els valors actuals de la sardana, els patrimonials i els educatius, i els que ha de tenir en la Catalunya del futur. I ho feia al ritme de les composicions de Pep Ventura, un gegant de la nostra música, un gegant del seu temps, que per això el seu nom va lligat al del Foment des que es va fundar ara fa 50 anys. A plaça ressonava la veu de l'avi Pep, “federalista i republicà”, i melodies tan arrelades a la ciutat i al nostre poble com el Per tu ploro, o himnes revolucionaris com el Cants del dia, que inclou el de Riego, que ho va ser de la República.

Dues imatges del passat, des d'unes Fires d'avui, que es volen projectar cap al demà. Quina tindrà cabuda en el nostre futur país?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La cancel·lació del Concurs deixa la temporada en blanc i augura el declivi casteller

tarragona

Clam municipal perquè s’afini el rastreig de la Covid-19

Barcelona

El parapet que homenatja els afusellats es troba en greu estat de degradació

barcelona

Primer pas per regular els preus dels lloguers

barcelona

El Pegasus no vola tot sol

Barcelona

La Covid-19 encalla el pla per evitar els talls a la Font de la Pólvora

girona
La joia de la corona, a cara o creu
Patrimoni

La joia de la corona, a cara o creu

hostalric

Nova convocatòria d’ajuts a les entitats del Ripollès

Ripoll
Política

Quatre mossos neguen agressions a dos nois el 18-O