Societat

La lluita persistent i abnegada de Carles Pi i Sunyer

L'èxode de milers de catalans fugint del final de la guerra i per evitar el que ja es preveia que seria una dura repressió del règim franquista va convertir alguns punts del país en centre neuràlgic de tot un país en plena retirada. Un dels personatges que tindrien un paper important en l'ajuda a intel·lectuals catalans a fugir de la massacre va ser Carles Pi i Sunyer, un polític i activista catalanista que combatria allà un fos a favor de Catalunya i els drets dels seus ciutadans. Pi i Sunyer va ser una de les figures que van ajudar personatges cabdals com ara Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda, Joan Oliver i Carles Riba, entre d'altres, i les seves famílies perquè arribessin a un refugi segur, com va ser en aquells dies del final de la guerra el Mas Perxés d'Agullana. La fi dramàtica del conflicte era imminent, i aquest mas va servir de parada per a molts catalans camí de l'exili.

L'activisme de Carles Pi i Sunyer es pot dir que ja va venir marcat pel seu llinatge. Fill del metge i catedràtic de medicina i de Carolina Sunyer, filla del dirigent republicà federal Francesc Sunyer, la seva passió per la cultura i la seva abnegació com a combatent pel catalanisme, ja fos des de Catalunya o des de l'exili, li va permetre constituir-se en una de les figures polítiques més rellevants. Aquest enginyer barceloní procedent d'un llinatge altempordanès de seguida va instigar contra la dictadura de Primo de Rivera, primer des de l'organització 1640 i després des d'Acció Catalana, de la qual sortiria per acostar-se a Esquerra Republicana. Diputat des del 1931 a les Corts espanyoles i diputat català a partir del 1932, quan entra oficialment a ERC, partit que presidiria durant dos anys. En el govern català assumiria la cartera de finances en l'últim govern de Francesc Macià i seria conseller de Cultura els últims anys de la guerra. Pi i Sunyer també seria reconegut pel seu doble període com alcalde de Barcelona. Empresonat pels fets del 1934, aprofitaria les seves connexions amb Madrid –seria ministre d'Economia i de Treball– per accelerar competències cap al govern català.

A final de gener del 1939 va emprendre el camí de l'exili, que el duria a França, per bé que s'establiria a Londres. Des de la llunyania va seguir la seva lluita política, com ho demostra que fos un dels integrants del govern de la Generalitat a l'exili entre els anys 1945 i 1947, sota la presidència de Josep Irla. Aquest polític i intel·lectual s'establiria a Caracas (Veneçuela) i la seva incansable lluita el va situar entre els personatges catalans més respectats a l'exili. Va morir l'any 1971 a Caracas, a causa d'un atac de cor.

Dani Vilà



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Simón defensa que cal incrementar les restriccions a Madrid i demana a la població que respecti les mesures

Madrid

Argimon diu que és “necessari” perimetrar Madrid: “És un nus de comunicacions molt important”

barcelona

Salut ha comprat un milió de tests d’antígens i els començarà a repartir quan el CatSalut doni llum verda

barcelona

Espanya registra 9.419 nous positius per Covid-19 i suma 182 morts més

Madrid

Grífols compra per 460 milions de dòlars unes instal·lacions al Canadà i una xarxa d’onze centres de plasma als EUA

barcelona

Els MIR i tots els grups parlamentaris exigeixen la implicació política de Salut en les negociacions de la vaga

barcelona

Sánchez reclama als governs autonòmics “allunyar” la gestió de la Covid-19 del “debat partidista”

Brussel·les

L’Agència Europea del Medicament comença a estudiar els resultats dels assajos de laboratori de la vacuna d’Oxford

Brussel·les

Vic i Manlleu veuen les restriccions com una “oportunitat” per revertir la corba

Vic