Societat

Setanta-cinc anys després encara hi ha restes

Han passat 75 anys des que el conflicte armat a l'Estat espanyol va arribar a la fi però encara avui salpebra l'actualitat alguna informació relacionada amb la troballa de material bèl·lic que es va fer servir durant el conflicte intern a la pell de brau. I no es tracta de casos aïllats, sinó de situacions recurrents. En els darrers cinc anys, els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les troballes, que han tingut lloc a Catalunya però també a la resta del territori de l'Estat.

A Catalunya, només el 2009 els agents de l'àrea dels Tedax dels Mossos d'Esquadra van recuperar i destruir la gens menyspreable xifra de 1.600 artefactes de la Guerra Civil. Els Tedax van destruir 14 bombes d'aviació –d'entre 25 i 100 quilograms–, 363 granades de mà, 1.275 projectils de diferent calibre i 105 granades de morter. Entre les actuacions més destacades hi va haver la recuperació de 945 projectils anticarro que es trobaven en el que havia estat un polvorí republicà a la vila de Capmany, a l'Alt Empordà. La feina de retirada els va ocupar durant més d'un mes i va implicar haver de remoure més de 50 metres cúbics de terra i roca. La majoria dels artefactes explosius eren antitancs d'origen rus, per bé que n'hi havia cinc d'antiaeris de factura nord-americana. El material es va traslladar a la base militar de Sant Climent Sescebes, on es va destruir.

Una de les troballes més recents es va fer l'any passat, quan els Mossos van recuperar sis bombes –un projectil i cinc granades de morter– de la guerra trobades al fons del mar davant de la costa de Sitges, al Garraf. Les bombes, en aquest cas, no implicaven cap risc per als banyistes, perquè es trobaven a uns cinc metres de profunditat, en una zona de roques.

Per bé que la tasca dels Tedax dels Mossos d'Esquadra és constant, la mateixa policia estima que necessitaria uns vint anys més de feina per poder aconseguir netejar totalment Catalunya del problema dels artefactes explosius que no van detonar durant la Guerra Civil. Atesa la magnitud inabastable d'aquesta tasca, encara avui els policies catalans fan xerrades en molts centres educatius catalans per prevenir la mainada que no es pot jugar amb aquesta mena de troballes perquè malgrat que hagin passat dècades continuen sent potencialment mortals. Aquest interès per prevenir el col·lectiu escolar demostra que encara el 2014 la població més vulnerable als accidents de postguerra continuen sent els més petits de la casa, com ho eren els primers anys un cop finit el conflicte militar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La pandèmia triplica el nombre de joves que s’incorporen a la Creu Roja per fer de voluntaris

Barcelona / Vilafranca del Penedès

Els casals d’estiu aproven amb nota

girona

Primer assaig clínic propi a l’Hospital de Figueres

FIGUERES

Més de 3.000 catalans, atrapats a l’estranger durant la pandèmia

Barcelona

Figueres millora les dades i reprèn la programació d’estiu

FIGUERES / VILAFANT

Guanyem titlla d’incoherent la política de pisos turístics

GIRONA

Veïns de la plaça Pallach acusen el govern de Girona d’“abandonament”

girona

Salut proposa que els bars de Lleida obrin al 50%

barcelona
DANIELA I DANIEL
TURISTES SUÏSSOS

“Ens preocupa que els nens perdin escola”

platja d’aro