Societat

FRANCESC TORRALBA

FILÒSOF I TEÒLEG. DIRECTOR DE LA CÀTEDRA ETHOS DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

“Amb la crisi, els nostres somnis de grandesa s’han enderrocat”

El filòsof sosté que la crisi ens ha fet ser més humils, adonar-nos de la interdependència dels humans, i ha fet emergir els valors de la gratitud i la cura

Els llibres i el pensament del professor Francesc Torralba (Barcelona, 1967) sempre són de referència a casa nostra. Avesat a analitzar la vida quotidiana, el pensament i la vida interior, alguns dels seus llibres, Intel·ligència espiritual o Món volàtil, per exemple, s’han convertit en autèntics best sellers. Acaba de treure Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia (Plataforma Editorial), que ens convida a reflexionar sobre el que hem après en aquesta etapa de confinament i de crisi global.

La crisi ens ha obligat a reflexionar?
Totes les crisis ens obliguen a pensar sobre el que veritablement és essencial, sobre allò que ens sosté, que ens aguanta quan tot s’esfondra. Aquesta crisi és global; malauradament han mort milers de persones, molts han perdut la feina, molts han perdut el negoci... Representa realment un canvi substancial, una ruptura.
Ha tocat a tothom.
A uns països més que a uns altres, a uns col·lectius més que a uns altres, però, sí, aquesta és una crisi global. I ha tocat de prop també països rics, poderosos, dels que tallen el bacallà. Aquests països tampoc han estat capaços d’evitar la tragèdia i la catàstrofe. Jo crec que quan això succeeix el primer que passa és que hi ha una desmitificació dels petits déus que tenim que ens aguanten habitualment: el déu fama, el déu tecnologia, el déu cos, el déu confort, el déu plaer, el déu consum... Quan les crisis venen de veritat, t’adones que aquests petits déus no serveixen per a res, tot s’enfonsa. I et quedes amb les mans buides.
Això és el que ha passat?
Això és el que ha passat: que aquest daltabaix ens ha fet ser més humils. La humilitat és una virtut que en totes les tradicions espirituals apareix. Per descomptat que és una virtut imprescindible en el cristianisme, en el judaisme i en l’islam, les religions del Llibre, però és que també està en el budisme, en l’hinduisme... És aquesta constatació dels límits, de les fronteres, de la nostra irrellevància, de la nostra petitesa i de la nostra incapacitat.
La incapacitat...?
La incapacitat d’haver previst això, d’haver-ho afrontat, d’haver-ho vençut. Una cosa tan petita i tan insignificant com un virus ha alterat tota l’agenda mundial. Ho ha posat tot enlaire. Però ens ha fet més humils. I la humilitat és una virtut enormement positiva perquè representa adonar-te’n que no ets res, que ets molt poca cosa i que els somnis de grandesa, l’arrogància, la supèrbia, la vanitat, l’autosuficiència... s’han enderrocat.
I que estem tots connectats?
Ens hem adonat d’una cosa molt important: la interdependència, aquesta idea que tot és una xarxa, que tot està interconnectat. Això és essencial en el budisme, però també és a l’encíclica Laudato Si del papa Francesc! Ens hem adonat que vivim en un món interdependent, que allò que va passar tan lluny i que vèiem tan lluny, en una regió remota de la Xina, que pensàvem que no ens arribaria perquè nosaltres som millors, ens ha arribat. I hem anat caient, i hem hagut de tancar les escoles, les universitats, els camps de futbol, els teatres... i quedar-nos a casa.
Cal una visió global, diu en el seu llibre.
Ens hem adonat que ja no hi ha un món compartimentat, perquè tots i tot està lligat i això ens demana una visió molt global. I crec que té un lligam directe amb la tesi de l’ètica mundial, amb la idea que un món global necessita una ètica mundial, una governança mundial i prendre consciència que tots estem en el mateix vaixell. No ens podem preocupar només de la nostra cabina mentre el vaixell s’està enfonsant. Aquest és un altre dels valors que hem descobert i que tindrà conseqüències en el futur, sobretot davant la crisi ecològica. La crisi ecològica és immensa, però la crisi que vivim pot actuar com a despertador.
Així doncs, humilitat i interdependència...
I hi ha encara una altra lliçó molt important que hem après aquests dies: la cultura de la gratitud. El petit ritual laic de cada dia a les vuit aplaudir no és irrellevant. La gratitud és la capacitat de donar les gràcies a persones que estan entregant-se per mirar de salvar vides i cuidar els més vulnerables.
Gent que es dedica als altres.
Ens hem adonat que hi ha professions que són essencials, professions que eren invisibles i que són imprescindibles: la de la gent que té cura dels altres. I ha emergit el valor de la cura, que també és una de les grans idees de les tradicions espirituals. Fixa’t que Leonardo Boff ha dedicat els últims vint anys a escriure sobre la teologia de la cura (la cura del món, de la Terra, dels vulnerables). Potser no ens n’hauríem adonat sense aquesta crisi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Reprodueixen en ratolins un càncer infantil per estudiar què el fa resistent a la medicació

Barcelona

Mor un home de 61 anys en bolcar amb el tractor en una finca de la Bisbal del Penedès

La Bisbal del Penedès

Catalunya registra 852 nous casos de covid-19 confirmats per PCR

Barcelona

L’Aragó destina 20.000 euros a promoure la difusió de l’aragonès i el català en els centres educatius

Lleida

Denunciada per segon cop una empresa de Sant Carles de la Ràpita per transport marítim de persones sense permís i sense seguretat

Barcelona

631 residències confinades

barcelona

Els tests massius arriben a Barcelona pels barris de Torre Baró i el Besòs

barcelona

Obres de millora al Trueta per adequar-se a la nova realitat

GIRONA
Societat

Refugis climàtics, capítol 1

barcelona