Societat

ANTONIO IBARRA

USUARI DE L’HOSPITAL DE CAMPANYA I BANC D’ALIMENTS DE LA PARRÒQUIA DE SANTA ANNA

“En comptes d’estar subsidiats, el que volem és tenir una feina”

“Vaig perdre la feina poc abans del confinament i no em donaven cap solució a cap de les oficines de serveis socials, fins que em van adreçar a Santa Anna”

A la cua de la fam de la parròquia de Santa Anna, s’hi apleguen cada dia més persones, molts d’ells ciutadans a qui fins ara no se’ls havia passat mai pel cap haver de recórrer a un recurs assistencial per sobreviure. Un d’aquests és l’Antonio, un home d’aspecte net i polit, lluny del clixé dels sensesostre, que de servir menús en un restaurant ha passat a recollir cada dia dues bosses amb menjar per poder subsistir. És un dels rostres de la nova pobresa generada per la Covid-19.

Abans de la crisi sanitària què feia?
He treballat en molts sectors, he fet de xofer, mosso de magatzem, també he fet feines de manteniment a l’hospital de Sant Pau, però sobretot m’he dedicat a l’hostaleria. La meva última feina era la de cambrer en un restaurant a la carretera del Prat.
Quins estudis té?
Vaig arribar a acabar l’EGB, en una escola de pagament. Amb el graduat escolar em vaig posar a treballar i la primera feina va ser de cambrer al Monchos del Port Vell.
Té família?
Tinc pares i germans. M’he independitzat tres cops dels meus pares i tres cops he hagut de tornar a casa seva. En aquests moments visc tot sol, i em trobo en una situació irregular, d’ocupa.
Vostè no treballa ara. En quines circumstàncies s’ha quedat a l’atur?
Em van acomiadar poc abans que tot això esclatés i quan vaig voler trobar una nova feina va ser impossible perquè tot havia tancat. Em va tocar sobreviure amb els pocs diners que encara tenia i em vaig veure obligat a fer d’ocupa.
Si no hagués estat per la crisi de la Covid-19, li hauria estat fàcil trobar una nova feina?
Sí, evidentment que sí. Hi havia feina a Barcelona. La crisi ja havia quedat enrere i hi havia possibilitats de treballar. A més, jo conec gent de diversos sectors i em podia col·locar. El problema és que no hi ha feines que et garanteixin continuïtat i les despeses hi són i no desapareixen.
I com és que ara viu d’ocupa?
Pagava 100 euros per una habitació amb una terrassa en una casa que havia estat ocupada per uns estrangers. Des que em vaig quedar a l’atur no els pago, i així estem. Ells ocupen l’habitatge i jo també.
Vostè es troba que no té feina ni diners en plena crisi de la Covid-19 i es comença a buscar la vida...
Em vaig moure pels serveis socials i no em van donar informació de res, només números de telèfon que quan hi trucava estaven col·lapsats. Primer vaig anar a Valldaura i estava tancat. A la Travessera de les Corts la recepcionista em volia matar. A les Cotxeres de Sants em van atendre bé, em van posar en contacte amb una treballadora social, que em va trucar i em va dir que estava tot col·lapsat i que quan passés tot això podríem trobar algun recurs per a mi, però jo li vaig contestar que era ara quan necessitava l’ajuda.
I finalment?
No n’he pogut treure l’aigua clara. No he pogut saber si em pertoca algun tipus d’ajuda social. Només quan vaig anar al centre d’emergències socials, al carrer Llacuna, em van dir que existia la parròquia de Santa Anna i que aquí podria agafar menjar.
Aquí a Santa Anna coincideix cada matí amb gent que dorm al carrer. Com ha estat la coneixença d’aquest món?
Hi ha gent de tot, gent que dorm al carrer i gent que fins ara tenia una vida, diguem normal, i que ara s’està veient al carrer. Són éssers humans, com tothom, porten mascareta com tothom. És gent amb problemes greus que tu també pots tenir en un futur. És gent que ha perdut la feina, viu al carrer o d’ocupa i no té accés a ajudes i no té cap altre remei que venir aquí per agafar menjar.
És una nova pobresa.
Sí i això no deixarà de créixer. Perquè la gent que s’ha quedat sense feina ara recorre als diners que encara té per pagar les seves despeses. Però cada cop hi ha més gent que s’afegeix a la cua.
El drama és que no hi ha feina perquè la gent pugui treballar.
El que passa és que ara la gent són com pollets que estan dins de l’ou i trenquen la closca, i quan són a fora, en comptes de començar a fer per si sols, tornen a entrar dins de l’ou. Ara la gent està subsidiada, viu d’ajudes mínimes, en comptes de facilitar-li l’accés al món laboral i una feina per poder tenir una vida digna.
En això de la feina ha tingut sort finalment?
Fa tres dies que treballo amb un contracte per a un mes, en una gran empresa. Un treball de càrrega i esforç físic. Em paguen 5 euros l’hora.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIQUEL GIRBES
DIRECTOR GENERAL DEL NOU HOTEL EMPORDÀ GOLF

“Volem ser el cor de l’Empordà”

Girona

En marxa un dispositiu contra una organització criminal dedicada al tràfic de marihuana a l’àrea metropolitana

Barcelona

El turisme, en situació crítica

Barcelona

Cribratges massius al Vallès per frenar el risc de rebrot

barcelona

La regió sanitària de Girona manté una bona evolució

FIGUERES

Més de 9.000 casos de demències en 13 anys

girona
girona

“No estàs sola!”

Barcelona destina 9,34 milions de la taxa turística a la promoció econòmica

Barcelona
AGNÈS LLADÓ
ALCALDESSA DE FIGUERES

“En aquests quinze dies s’ha situat Figueres a la diana”

FIGUERES