Societat

La crònica

Goigs de Sant Narcís

Les Festes de Sant Narcís tenien abans, al costat dels intercanvis mercantils de tota mena, la celebració de l’ofici solemne, cantat i amb orquestra, a l’església de Sant Feliu, ofici que anava precedit d’una novena igualment solemne. Al final d’aquesta llarga celebració es cantaven els goigs del sant. Avui dia, a les festes les transaccions comercials no són visibles i en canvi els actes de lleure, que abans eren complementaris, tenen un protagonisme popular. Els goigs que avui cantem utilitzen un text del 1902 escrit pel poeta Josep Franquet i Serra, però durant segles el text utilitzat va ser un altre, d’autor anònim i d’època igualment desconeguda.

L’arxiu de música de la catedral de Girona conserva una obra anònima datada del 1689 amb els goigs de Sant Narcís on el seu text és el tradicional, possiblement d’origen medieval. I aquest mateix text el trobem musicat vers 1785 pel mestre de capella Jaume Balius, tan important com desconegut a la seva Barcelona natal. Els goigs de Balius són una obra solemne amb dos cors i orquestra, que cal relacionar amb la construcció de la nova capella dedicada al sant pel bisbe reformista Lorenzana. La devoció al sant patró de Girona va créixer quan Lluís XIV atacava la ciutat, i aquesta, que no disposava de militars, recorria al sant per garantir la seva supervivència. Cada any i fins al segle XIX el municipi, en arribar l’octubre, s’adreçava protocol·làriament al capítol catedralici per sol·licitar la celebració de la solemne missa de Sant Narcís a l’església de Sant Feliu, aleshores abadia, missa que acabava amb el cant per part de la capella de música dels goigs del sant. Sobta que durant els 100 anys que van entre aquests dos goigs no en trobem cap d’altre en català. Això s’explica per l’influx de la música cortesana a casa nostra: la cort de Madrid creada del no res vers el 1650 contractarà músics italians per a lluïment de Felip IV, i aquest estil musical arribarà a Girona expulsant-ne els goigs i en el seu lloc utilitzarà els villancicos molt populars a l’època. Aquests eren una composició poètica d’origen popular que es podia musicar fàcilment i que servia tant per a teatre com per a composicions religioses. Que Balius utilitzes els goigs i el català per a la festa de Sant Narcís és degut al declivi de la influència de la música cortesana de Madrid substituïda per la música napolitana, i que utilitzés el text antic medieval deuria ser per respecte a la tradició. Música Antiga de Girona, en dedicar el seu darrer CD a l’obra del mestre de capella Jaume Balius, el va incloure al final de l’oratori que es va estrenar a Girona el 1783 i que es pot escoltar a http:// www.magirona.org/cat/disc07.htm .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vergés alerta d’un confinament més llarg i dur al Segrià

Lleida

Adaptació (forçada) al reconfinament

Alcoletge / Lleida

L’estany de Banyoles torna a bategar

BANYOLES
Tanquen una comarca de Lugo fins divendres

Tanquen una comarca de Lugo fins divendres

Lugo
HIND ROUAN
ORIGINÀRIA DE LARRAIX, VIU A SALT I PARTICIPA EN CURSOS DE FORMACIÓ A CÀRITAS I L’UDG

“El més important és trobar una llar i deixar de sentir aquesta angoixa”

salt
Salut

Tornen les proves atlètiques en espais públics després de la Covid

solidaritat

Donació dels alumnes de 6è de l’escola Verd

Tres detinguts en una operació contra el terrorisme gihadista a Badalona

Barcelona

Vergès avisa que confinament al Segrià podria durar més de dues setmanes 

Barcelona