Política

La Via Catalana, tenyida de groc

fita · Més d'un milió i mig de persones van participar en la cadena humana que va travessar el país de nord a sud l'Onze de Setembre passat històric · La iniciativa de l'ANC es va convertir en la mobilització més important a favor de la independència de Catalunya

El repteera quasi tan colossal com el desig d'una majoria de ciutadans perquè sortís bé

L'Onze de Setembre d'aquest any serà recordat com la data en què hi va haver la més gran mobilització de la història a favor de la independència del nostre país. La Via Catalana va travessar el país de nord a sud i va projectar al món la solidesa, la base social i el caràcter cívic i democràtic d'un moviment, el sobiranista, que no ha deixat de créixer a un ritme exponencial des de la sentència contra l'Estatut dictada pel Tribunal Constitucional el mes de juny del 2010, i que va provocar la primera manifestació massiva en favor d'un canvi en la relació de Catalunya i Espanya.

Un any més tard, l'èxit de la massiva manifestació que va col·lapsar literalment el centre de Barcelona per la Diada de l'Onze de Setembre del 2012 va convèncer els responsables de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) de la necessitat d'organitzar un dispositiu que ajudés a internacionalitzar el procés. La xifra de participants en una manifestació acostuma a estar subjecte a interpretacions. Una cadena humana que travessés Catalunya a imatge i semblança de la que va unir Vílnius i Tallin el 23 d'agost del 1989 per reclamar la independència dels països bàltics no donava peu a cap manipulació. Més de 400 quilòmetres, filmats per aire i immortalitzats en una foto formada pels milers de imatges enllaçades informàticament de tots els trams del recorregut –la gigafoto, encara en fase d'elaboració– serien la millor manera d'explicar
al món la força del procés.

El dispositiu es va començar a organitzar molts mesos abans de la Diada, quan es van fer els primers càlculs i quan es va constatar la necessitat d'animar els participants a desplaçar-se a les Terres de l'Ebre, la zona menys poblada del país i la que, almenys d'entrada, amenaçava l'èxit de la iniciativa. A principis d'estiu, el Concert per la Llibertat que va omplir el Camp Nou va servir per escalfar motors i per presentar la samarreta de la Via Catalana. Un disseny de color groc presidit pel logotip de l'ANC i per una cinta mètrica que simbolitzava el metre que l'organització reservava per a cada un dels 400.000 participants que requeria la cadena.

El temps va demostrar que el repte era quasi tan colossal com el desig d'una àmplia majoria de ciutadans perquè sortís bé. I no només dels catalans establerts al país, sinó de milers d'expatriats que van convertir l'estiu en una successió de cadenes humanes de dimensions diverses, i que ja van servir com un primer assaig per projectar el procés. Hi va haver Via Catalana a la gran muralla xinesa, als peus de la torre Eiffel, a Tòquio, a Tulum, a Hèlsinki. I així, fins a un centenar de ciutats d'arreu del món. I també a Catalunya, que es va convertir en escenari d'un gran nombre de proves que van servir per detectar els aspectes més complicats de l'organització, i també per mantenir viva la flama de l'independentisme durant tot l'estiu.

A principis de setembre, tot indicava que la Via Catalana seria un èxit. I no només per l'elevada participació en les diverses proves fetes durant el juliol i l'agost, sinó per l'elevadíssim nombre d'inscrits en la iniciativa, per la demanda de places per cobrir els últims trams buits a les Terres de l'Ebre i pel suport explícit que centenars d'entitats van donar als organitzadors. També per l'elevadíssima demanda de les samarretes de la Via, distribuïdes a través de les delegacions de l'ANC i per diverses entitats com ara El Punt Avui, que es va abocar en la iniciativa.

Èxit indiscutible

L'Onze de Setembre va arribar i es va tornar a convertir en una expressió cívica del moviment independentista. En la més gran, això sí, de les viscudes fins ara. La participació, que segons càlculs de l'organització va ser d'1,6 milions de persones, va superar totes les previsions i va doblar, triplicar i quadruplicar la cadena humana en molts punts del seu recorregut. Per no parlar de l'àrea metropolitana i, singularment, de Barcelona, on la cadena humana es va convertir en una autèntica i massiva manifestació en diferents punts del traçat com ara la plaça Catalunya, la Diagonal o el Paral·lel. També a les Terres de l'Ebre, on la por del fracàs va quedar dissipada a primera hora del matí per la generositat de molts ciutadans d'altres indrets de Catalunya, que no van dubtar a desplaçar-se al sud del país per compartir festa i reivindicació amb els ebrencs. A l'hora assenyalada, les 17:14, el país va quedar unit des d'una mica més amunt del Pertús fins a Vinaròs per l'empenta i la determinació d'un poble decidit a escriure la seva pròpia història.

Un cop més, la iniciativa de l'ANC va arrossegar representants de moltes forces polítiques. Hi van participar diversos consellers del govern –el president Mas, com en la manifestació d'un any abans, va optar per no anar-hi però sí que ho va fer la seva dona, Helena Rakosnik–, i dirigents de CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP, SI, i fins i tot membres dels sectors sobiranistes del PSC.

En un ambient d'eufòria més que justificada, la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, va aprofitar l'acte polític que es va celebrar a la plaça de Catalunya de Barcelona per reclamar als polítics i, especialment al president de la Generalitat, que acceleressin el procés per a la celebració de la consulta. “El 2014, el tricentenari de la nostra derrota, ha de ser el primer any de la nostra llibertat”, va proclamar Forcadell, visiblement emocionada entre els aplaudiments dels milers de persones que omplien la plaça de gom a gom.

El president de la Generalitat va recollir el guant. I ni tan sols va esperar l'endemà per oferir la seva visió de la jornada. Ho va fer al cap d'unes hores, en un acte institucional d'homenatge a la figura de Guifré el Pilós celebrat a Ripoll. “Els ciutadans de Catalunya seran cridats properament a les urnes”, va assegurar, tot renovant el seu compromís amb el pacte de governabilitat subscrit el 19 de desembre amb ERC, i que establia el final d'any com la data límit per fixar la data i la pregunta de la consulta sobre el futur de Catalunya. Un referèndum que s'ha de celebrar el 9 de novembre, segons van acordar CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP el 12 de desembre passat.

Pel que fa a la reacció de l'Estat, va tornar a evidenciar l'immobilisme de l'executiu del PP i també del PSOE. Les dues formacions no només van minimitzar l'èxit de la mobilització amb l'ajuda d'alguns mitjans de la caverna, sinó que van mantenir la seva proposta de diàleg restringit al marc constitucional.

L'únic incident remarcable que es viure durant la Diada es va registrar a Madrid. Concretament, durant la celebració de l'Onze de Setembre a la seu de la delegació de la Generalitat a la capital espanyola. Una quinzena de membres d'organitzacions feixistes d'extrema dreta van irrompre a l'acte proferint crits a favor de la unitat d'Espanya i van causar danys materials, a més d'algun ferit lleu per empentes i llançament de gas irritant. Dotze d'ells van ser detinguts en dies posteriors, tot i que no van trigar a quedar en llibertat amb càrrecs.

1,6
milions
de persones van participar en la Via Catalana de l'Onze de Setembre passat. L'èxit de la iniciativa va superar les previsions, i es va convertir en la mobilització més gran de la història a favor de la independència de Catalunya.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedro Sánchez: “Una conducta irregular compromet al seu responsable, no a la institució”

Madrid

Montero demana a Torra que aclareixi si vol taula de diàleg abans d’eleccions 

Madrid

La Casa del Rei s’aprofita del calendari del virus

madrid

Debat extraordinari demà al Parlament

barcelona

La UCE salva l’edició fent-se a porta tancada

barcelona

República Catalana ‘made in Japan’

Tòquio

La CUP celebra que ha impedit “pactes” previs al judici del 3%

barcelona

Iceta acusa Torra de buscar la confrontació i no governar

barcelona

Beirut continua la cerca de cossos i de respostes

Beirut