Política

El camí cap al 30-M

La llei electoral fixa uns terminis reglats que caldrà veure si es flexibilitzen per donar més temps al vot per correu o poder vacunar els membres de les meses

La previsió legal determina el tancament del cens l’1 de març

El PSC amenaça amb un recurs si es permet presentar més candidatures

L’aposta del govern català per suspendre els comicis del 14 de febrer i fer un decret nou de convocatòria per al 30 de maig suposa formalment començar el procés de zero i, per tant, reiniciar també el calendari i els terminis de presentació de candidatures, d’elecció dels membres de les meses o de vot per correu.

Tenint en compte que la Generalitat no disposa d’una llei electoral pròpia, les eleccions catalanes es regeixen per la llei orgànica de règim electoral general (Loreg), que n’estableix la data de celebració 54 dies després de la seva convocatòria. El decret que deixa sense efecte el 14-F aprovat divendres pel govern català i publicat ahir al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) determina que la nova convocatòria d’eleccions també es farà per mitjà de decret governamental “per tal que tinguin lloc el dia 30 de maig”. Tenint en compte els 54 dies de la Loreg, el vicepresident Pere Aragonès en substitució del president haurà de signar el nou decret el dia 5 d’abril per tal que l’endemà, dia 6, amb la seva publicació al DOGC, comenci el compte enrere cap al 30-M.

Cens actualitzat

Pel que fa al cens, que tothom entén que s’hauria d’actualitzar per donar entrada als nous electors que hauran fet els 18 anys, la llei espanyola estableix que es tanca el primer dia del segon mes anterior a les eleccions. Atenent a la literalitat de la llei, el cens s’hauria de tancar el dia 1 de març, de manera que el 30-M haurien de poder votar també els joves que hauran arribat a la majoria d’edat entre l’1 de desembre del 2020 – quan es va tancar el cens per al 14-F – i l’1 de març vinent. Els membres de les juntes electorals provincials (JEP) i de la junta electoral de zona (JEZ) s’haurien de tornar a nomenar entre el 9 i el 13 d’abril.

Per la seva banda, els membres de les meses electorals s’haurien de triar entre els dies 1 i 5 de maig. Però, en aquest cas, algun partit com ara Junts ja ha demanat que es faci possible la vacunació contra la Covid-19 dels seus integrants però també dels interventors i apoderats dels partits, tal com preveien els protocols elaborats de cara al 14-F.

Meses i vacuna

Aquesta condició, però, serà difícil d’assolir sense flexibilitzar els terminis que preveu la llei, que obriria a partir del 5 de maig un període d’uns quinze dies per a possibles renúncies justificades i substitucions dels membres triats –per a cada mesa s’ha de nomenar un president, dos vocals i sis suplents. Es farà difícil garantir la vacunació de tots ells si no s’avança el termini de nomenament tenint en compte que, abans del 30-M, se’ls hauria hagut de subministrar les dues dosis de la vacuna disponible actualment.

Però qualsevol flexibilització de terminis hauria de tenir el vistiplau de la Junta Electoral Central o un consens que permetés una difícil reforma exprés de la Loreg que s’hauria d’abordar amb urgència al Congrés dels Diputats, tenint en compte que el Parlament de Catalunya està dissolt i que el govern català no té potestat per fer-ho via decret. La portaveu de Junts, Elsa Artadi, va fer una crida divendres a tots els partits reunits amb el govern per ajornar el 14-F per fer-ho possible a la cambra baixa en les pròximes setmanes. De fet, Artadi també va demanar fer possible el vot anticipat, conegut com a “urna mòbil”, que encara sembla més improbable.

Vot per correu

Els terminis del vot per correu són un altre element susceptible de modificació si es vol reduir al màxim l’afluència presencial d’electors als col·legis. A pesar que el vot postal ja es podria sol·licitar des del 6 d’abril, no es podria fer efectiu a les oficines de correus fins al període reglat entre el 10 i el 20 de maig.

Encara que s’estableixi una pròrroga fins al 26 com ja s’havia previst en el cas de les eleccions suspeses, l’incentiu més gran per promoure aquesta modalitat seria poder fer efectiu el vot ja abans del 10 de maig. Però, un cop més, caldria un consens per modificar o interpretar la llei amb màniga ampla.

Es flexibilitzin o no els terminis del vot postal, la JEC haurà de resoldre què fer amb les 35.000 sol·licituds ja fetes per part d’electors de cara al 14-F.

Permetre més llistes

Les candidatures haurien d’estar proclamades el 4 de maig, sis dies abans de l’inici del vot per correu. Aquest és el punt polèmic de discrepància partidista perquè el PSC ha advertit que no admetrà noves modificacions de llistes i coalicions respecte a les previstes pel 14-F en considerar que es tracta de les mateixes eleccions que han estat ajornades per motius sanitaris.

Si es permeten canvis, els socialistes amenacen de recórrer als tribunals contra el decret de suspensió aprovat divendres amb la possibilitat real d’una sentència que el tombi i forci a tornar al 14-F. De fet, el recurs és l’amenaça més plausible per a l’ajornament decretat perquè la mateixa Loreg no el preveu, tot i que tampoc l’impedeix expressament.

També caldrà decidir què es fa amb les sol·licituds ja tramitades de vot exterior –el termini s’acabava ahir. En cas que s’hagués de tornar a demanar, els residents a l’estranger ho haurien de fer abans del Primer de Maig.

LES DATES

06.04.21
Publicació al DOGC
del decret de convocatòria per a les eleccions catalanes del 30 de maig
05.05.21
Nomenament
dels membres de les meses electorals. El procés s’hauria iniciat l’1 de maig
14.05.21
Inici
oficial de la campanya electoral, que s’allargaria 14 dies, fins al divendres 28 de maig
04.05.21
Proclamació
oficial de les candidatures que concorrerien als comicis del darrer dia de mes
10.05.21
Inici
del termini de vot per correu, que finalitzaria el dia 20. Per al 14-F estava prevista la pròrroga
29.05.21
Jornada de reflexió
, en què ja estaria prohibida la propaganda electoral per ser la vigília de la votació

El risc de l’ajornament no previst per llei

Abans que s’acordés pels grups parlamentaris l’ajornament i davant l’advertència del PSC, diversos experts alertaven del terreny jurídicament incert d’un possible recurs al TSJC contra el decret que divendres va aprovar el govern. Perquè la Loreg no preveu un ajornament un cop han estat convocades les eleccions com era el cas del 14-F. El decret d’ajornament, advertien, hauria d’argumentar molt bé les causes sanitàries i organitzatives que farien imprescindible prendre una decisió que restringeix un dret fonamental com el de vot. El decret de suspensió estableix que l’agreujament de la pandèmia, el risc creixent de contagi i les mateixes restriccions poden fer que persones contagiades, en quarantena, vulnerables o emplaçades en àmbits territorials confinats renunciïn al seu dret a vot. A més, reconeix que les mesures preventives previstes han esdevingut “insuficients per a la plena garantia de la protecció de la salut” dels electors. El decret també se sustenta en un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora que reconeixeria que una “força major” habilita un ajornament que no preveu la llei. El jurista Xavier Arbós va mantenir ahir que veu el decret vulnerable davant un possible recurs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Baixa la intensitat de les protestes per la llibertat del raper Pablo Hasél

barcelona / girona

Sánchez aigualeix el 51% independentista i mira al cens

madrid

Puigdemont: “La batalla no s’acaba a l’eurocambra”

Brussel·les

PSOE i PP ultimen els nous CGPJ i TC amb Podem a dins

madrid

Campo busca el “to just” de la lliure expressió

madrid

ERC reclama l’obertura de cinc passos fronterers

GIRONA

Alemanya aplica la justícia universal als crims sirians

Berlín

Els països veïns es mouen per trobar una sortida a la crisi de Birmània

Tòquio
equador

Almenys 79 morts en motins a les presons del país