Política

Eleccions el 30-M

El govern decreta, amb el consens majoritari de la taula de partits, ajornar al 30 de maig els comicis convocats per al 14 de febrer, arran de la situació pandèmica

El PSC, el PDeCAT i els comuns van proposar avançar la data, sense èxit

Del 14-F al 30-M. La taula de partits reunida ahir al Parlament va donar molt majoritàriament per bona la proposta del govern d’ajornar tres mesos i mig les eleccions convocades per al 14 de febrer, en plena cresta de la tercera onada de Covid segons els epidemiòlegs, i traslladar-les al 30 de maig, una data en què els experts confien que el risc serà menor, atenent el precedent del 2020 però també les condicions climatològiques, més propícies, i el fet que la campanya de vacunació ja haurà immunitzat entre un 9% i un 30% de la població, segons càlculs fets ahir pel mateix executiu. Tots els grups, ni que fos a contracor, van acabar acceptant l’ajornament, si bé alguns, com el PSC –que no va descartar una impugnació judicial–, van mostrar dubtes sobre la forma jurídica i els tràmits preelectorals que ara caldrà repetir o que es permetrà reobrir, i, sobretot, van discrepar pel que fa a la nova data, massa llunyana.

Un consell executiu extraordinari a la tarda va aprovar formalment l’ajornament i va donar llum verd al decret, que –signat pel vicepresident Pere Aragonès– avui publica el DOGC, que deixa sense efecte la convocatòria del 14 de febrer i que dicta que es faci per al 30 de maig, això sí, “prèvia anàlisi de les circumstàncies epidemiològiques i de salut pública, i de l’evolució de la pandèmia al territori de Catalunya, i amb la deliberació prèvia del govern”. “Mantenir la convocatòria és un risc inassumible en clau sanitària i un perjudici per a la participació que ha de legitimar tot procés democràtic”, justificava Aragonès en una compareixença al vespre, en què deia que la decisió és molt “meditada i raonada”. El vicepresident es conjurava a no distreure’s ara i a centrar-se “exclusivament” a gestionar la pandèmia i evitar el col·lapse sanitari.

El PSC, bel·ligerant

Tot just començar la reunió del migdia, el govern va plantejar la idea de passar els comicis a un interval entre “el maig i el juny”, però vist el clam dels grups, que no volien sortir sense una data concreta, al final la va posar sobre la taula: el 30 de maig. I la gran majoria hi van estar d’acord, tot i que alguns havien proposat altres dates anteriors. Per exemple, Catalunya en Comú Podem, que va suggerir el 16 de maig, però que al final va validar sense matisos la data del 30. O el PDeCAT, finalment convidat a la reunió, que va suggerir fer-ho entre el 25 d’abril i el 16 de maig per escurçar al màxim l’espera, i que al final es queixava que no li havien donat “cap criteri objectiu” per no fer-li cas.

És clar que la posició més bel·ligerant va ser la del PSC, que tot i que va cedir respecte a la necessitat de l’ajornament, va insistir que la cita no es podia demorar més enllà d’unes setmanes, fins que hagués baixat la corba de la tercera onada i abans de Setmana Santa, per la qual cosa va proposar que fos el 14 o el 21 de març. “No lliga si es diu que és per dades epidemiològiques, i tampoc si parlem de més de cinc setmanes, perquè no es poden fer prediccions fiables més enllà”, acusava el seu líder, Miquel Iceta, visiblement contrariat, ja que no entén per què no es poden fer el 14-F quan segons les últimes dades de Salut el pic de l’actual onada serà el 19 de gener. A més, recordava que, “perquè la vacunació fos decisiva, el grau de població hauria de ser superior al 70%, i això no serà fins passat l’estiu”. Això sí, convençut que tot plegat només és una maniobra contra el seu nou candidat, Salvador Illa, acabava dient, desafiador: “La dinàmica és imparable i la victòria d’Illa es produirà igualment. Poden endarrerir el canvi, però no impedir-lo.”

D’acord, amb matisos

La resta de grups acceptarien la nova data, si bé amb matisos. Cs i ERC eren els que menys objeccions hi posaven, perquè hauria estat una “aberració” fer eleccions en les circumstàncies actuals, segons el cap de l’oposició Carlos Carrizosa, que creu que s’ha imposat el “sentit comú” i els motius estrictament sanitaris. Fins i tot s’enganxava amb el PSC en declarar-se “sorprès” pel seu discurs “amb tants aires negacionistes”, que relativitzava el risc de contagis. “Dir-nos negacionistes és un insult, volem el suport de la ciència i estem al costat d’autoritats sanitàries i professionals”, li replicava Iceta. És clar que el republicà Sergi Sabrià, satisfet per l’alt consens assolit, també acusava el PSC de “cinisme i electoralisme”. “Nosaltres també estàvem preparats per anar a eleccions i assolir els millors resultats, però no és el que hem de mirar en aquest moment”, cloïa.

JxCat, entretant, va voler marcar distàncies, ja que també va emfasitzar que estava a punt per a les eleccions, i no va adoptar com a pròpia la decisió d’ajornar-les, en què han tingut molt pes específic departaments governats per ERC com Salut i Exteriors, que controla els processos electorals. Això sí, la seva portaveu, Elsa Artadi, deia que compartia i entenia les raons de l’ajornament, si bé demanava que es treballi des d’ara perquè es garanteixi el vot al maig, impulsant fins i tot canvis legislatius, encara que hagi de ser al Congrés.

La CUP també veu bé la nova data, però va acusar el govern de no haver fet tots els possibles per garantir alhora la salut i el dret a vot el 14-F, i li va exigir que no torni a passar i no s’arribi a l’abril, a un mes del 30-M, amb els mateixos dubtes. El PP ho va acceptar sense ganes de polemitzar, però es va queixar que en la reunió d’ahir no es va debatre ni votar res, i que tot estava dat i beneït pel govern.

PSC i Vox, oberts a impugnar-ho

Ò.P.J

“Volem advertir que una cosa és canviar la data i l’altra, canviar les regles del joc quan la partida ha començat. Una cosa és possible i l’altra, no.” El líder del PSC, Miquel Iceta, gairebé l’únic que es va oposar a la decisió final i en tot cas el que ho va fer amb més contundència, va deixar oberta la porta a interposar un recurs a la justícia, ja que, tot just sortir de la reunió de partits, va avisar que llegiran amb lupa el decret d’ajornament aprovat ahir pel govern i que publica avui el DOGC. En funció del que hi vegin, decidiran si l’impugnen o no. I és que el socialista ja avisava que l’executiu haurà de fer un nou decret de convocatòria a l’abril, i tem, per exemple, que reobri tràmits en teoria ja tancats, com l’opció de canviar llistes o fer coalicions entre partits, si bé no va voler concretar si expressava els seus temors per algun rival en concret.

“No es poden fer noves eleccions; no ho acceptem i el govern no està en condicions legals de fer-ho”, insistia Iceta, per a qui tot el que passi ara “no pot anul·lar el que ha passat”. Així, per exemple, entenia que es pugui modificar el cens perquè votin els joves que compleixin 18 anys entre el 14 de febrer i el 30 de maig, però no reobrir els tràmits perquè algun d’ells es pugui incorporar a alguna candidatura en haver adquirit també el dret al sufragi passiu. “Les llistes electorals es van presentar en el termini establert i en la forma escaient; per nosaltres no es poden reobrir terminis ja esgotats”, concloïa. De fet, fins i tot creu que si algú ja ha demanat votar per correu no cal que ho torni a fer. “Són les mateixes eleccions”, repetia.

El líder de Vox, Santiago Abascal, també va rebutjar ahir a la tarda que s’ajorni el 14-F, i va avançar que el seu partit està estudiant si es pot recórrer contra la decisió. “Si hi ha una escletxa legal, ho farem”, va dir des de Barcelona. Segons l’ultradretà, hi ha molts dubtes que no sigui una “decisió política”, ja que creu que hi ha “moltes fórmules” per evitar aglomeracions als col·legis i el govern “no les ha buscat”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont diu que la votació del suplicatori és sobre “la idea de democràcia” de la Unió Europea

brussel·les

Campo es reuneix amb el ministre de justícia belga per “reforçar la cooperació jurídica” amb una Magistrada d’Enllaç

Madrid

Meritxell Serret deixa el càrrec de delegada del Govern davant la Unió Europea

Brussel·les

El tribunal de la ‘caixa B’ del PP rebutja un acarament entre Bárcenas i Rajoy

Madrid

El TC avala la prohibició de les manifestacions del 8-M a Madrid

Madrid

Torna el judici de la ‘caixa B’ del PP amb la declaració de Luis Bárcenas

Madrid

Irene Montero afirma que les “tensions” en el si de la coalició es produeixen quan el PSOE “no vol complir l’acord”

Barcelona

Puigdemont, a punt de perdre la immunitat

Brussel·les

Sánchez cuida el PNB i no evita lleis catalanes al TC

madrid