Política

Castigats per desobediència “obstinada”

El TSJC condemna els exdiputats independentistes de la mesa del Parlament a vint mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros

Els acusa de desobeir els requeriments del TC de manera “contumaç, persistent i recalcitrant” i absol Boya

El TSJC assenyala que es van vulnerar els drets de l’oposició
“L’objectiu polític era lícit, però no ho era la manera d’aconseguir-lo”

La inviolabilitat parlamentària està limitada per les lleis mateixes, les resolucions polítiques no són meres declaracions formals, ja que són susceptibles de produir efectes jurídics, i les resolucions i requeriments del Constitucional cap als membres de la mesa del Parlament per aturar qualsevol activitat relacionada amb els postulats declarats inconstitucionals van ser “clares, precises i fermes”.

A grans trets, aquestes són les principals raons per les quals el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va sentenciar ahir, sense distincions, els exdiputats Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó a un any i vuit mesos d’inhabilitació per a càrrec públic i una multa de 30.000 euros cadascun per un delicte de desobediència manifestament “contumaç, obstinada, recalcitrant i persistent”. El tribunal absol l’exdiputada Mireia Boya, que també estava acusada de desobediència per haver impulsat l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica. La sentència li reconeix la seva participació, però conclou que no va ser advertida nominalment pel Constitucional i que, pel seu càrrec de presidenta del grup anticapitalista al Parlament, no tenia capacitat d’intervenció per impedir la tramitació de les lleis.

Les defenses dels acusats estudien ara si presentar-hi recurs davant el Suprem, per la qual cosa la sentència encara podria trigar a ser efectiva. Malgrat això, però, dels quatre acusats, només Guinó continua com a diputat i, a més a més, és alcalde de Besalú, per la qual cosa la Junta Electoral Central ja en podria demanar la inhabilitació com va fer amb el president Quim Torra per un delicte també de desobediència.

La sentència dels magistrats és força contundent a l’hora de descriure el delicte de desobediència, que consideren del tot provat, i, a més a més, amb un comportament reiterat per part dels acusats des que es va enviar el primer requeriment, el 2015.

Inviolabilitat

La sentència rebutja un dels arguments a què els advocats apel·laven per a la defensa dels acusats: la inviolabilitat parlamentària dels diputats. La sentència assenyala que la inviolabilitat “no amplia la seva protecció a actes intencionats de rebuig de les decisions del Tribunal Constitucional”. A més a més, argumenten que això no violenta l’autonomia parlamentària, ja que no pot servir com a raó per no fer cas del compliment de les resolucions del TC ni perquè “la cambra s’atribueixi la potestat de vulnerar l’ordre constitucional”. Tampoc compromet el dret de participació dels representants polítics, ja que, pel fet de ser-ho, estan sotmesos a la Constitució.

Desobediència

Segons la sentència, els llavors membres de la mesa van propiciar sistemàticament l’admissió a tràmit de diverses iniciatives parlamentàries que “constituïen una clara i progressiva extralimitació de les competències” assignades al Parlament de Catalunya. També assenyala que va existir una “clara vulneració dels drets fonamentals” dels diputats d’altres grups parlamentaris que eren minoria.

No és política

La sentència també inclou un rebuig dels postulats de la defensa en què s’assenyalava la deslegitimació del TC per la seva conversió en òrgan “polític” per la manera com són elegits els magistrats i pel contingut de les seves resolucions. El tribunal rebutja de nou aquests postulats assenyalant que el TC, “fent gala d’un didactisme i una prudència encomiables”, va explicar als acusats a través de totes les seves resolucions al llarg del 2015 i el 2017 que “el seu plantejament polític era legítim, però que l’havien de sotmetre al compliment de les normes de revisió de la Constitució”, diu la sentència. “L’objectiu polític dels acusats era lícit, però no ho era la manera amb què pretenien aconseguir-lo”, manifesten els jutges per rebutjar un interès polític de la justícia. Per contra, el TC va actuar amb resolucions que estaven dins de les “seves competències i amb tots els formats legals i preceptius”, i amb advertències molt detallades del que podria ocórrer als acusats en cas que no fessin cas dels requeriments, que eren “clars, precisos i ferms”, defensen els magistrats en la sentència que es va donar a conèixer ahir.

La sentència, de 166 pàgines, dedica espai a l’activitat parlamentària que es va desenvolupar al llarg dels dies 6 i 7 de setembre, durant l’aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, que van suposar una alteració de l’ordre del dia del ple per poder-les votar. Tot i que els magistrats admeten la legalitat de l’alteració de l’ordre del dia per temes excepcionals, sí que assenyalen com a principals culpables els membres de la mesa del Parlament per haver acceptat a tràmit els textos legals que van arribar al ple, un tràmit “imprescindible” si el que es volia era aprovar-los. Però, a més a més, el procediment escollit per la majoria de la mesa tenia “la finalitat de limitar i dificultar la reacció dels diputats discrepants” i “retardar la resposta del TC, així com intentar descarregar de responsabilitat els integrants de la mesa i diluir-la entre els integrants del ple”, assenyala la sentència.

Finalment, un dels últims arguments emprats per la defensa i rebutjats pel TSJC fa referència a “l’absència d’efectes jurídics” de les resolucions parlamentàries que els acusats defensaven i que qualificaven de “manifestacions o declaracions d’una voluntat política”. Els jutges ho rebutgen al·legant que la resolució polèmica suposa “un acte perfecte o definitiu, ja que constitueix una manifestació acabada de la voluntat de la cambra”, susceptible de produir efectes jurídics en alguns dels seus punts; en concret, en aquell en què es declarava “la sobirania del poble de Catalunya”.

Absolen Boya “conscients” que Gabriel està en rebel·lia

La sentència absol l’exdiputada Mireia Boya, llavors presidenta del grup parlamentari de la CUP. Però els magistrats assenyalen que el motiu no és pas que no hagi quedat acreditada la seva “intervenció conscient” en els fets, sinó que el problema és que no va ser inclosa en cap dels requeriments ad hominem o en funció del càrrec que desenvolupava per part del Tribunal Constitucional. “Això ens fa dubtar que s’hi pogués sentir concernida”, diu el text. Però, a més, i atès que no era membre de la mesa, els jutges consideren que tenia poc marge de maniobra per aturar la tramitació de la llei allà on era preceptiu, a la mesa del Parlament, i no pas al registre de documents en què Boya va registrar les lleis que posteriorment anirien al ple. La sentència també admet que els magistrats són “conscients” que el que s’acabi decidint sobre Mireia Boya “podria tenir conseqüències respecte a altres processats que es trobaven en una situació similar i que per ara estan en rebel·lia i pendents de ser jutjats”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aguirre diu que Casado i Abascal “s’han d’unir” perquè “són dos patriotes”

Madrid

L’independentisme recela de la sedició i d’un indult que separi presos i exiliats

madrid

Canadell es presenta a les primàries de JxCat

Barcelona

L’Estat culpa l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis per haver cedit el pavelló l’1-O

madrid

El sí d’ERC a Sánchez ressona al Parlament

Barcelona

Torra dona la pancarta dels presos al Museu d’Història

barcelona

El Regne Unit s’avança a la UE i avala la vacuna

Londres

Els EUA investiguen una trama de suborns a canvi d’indults presidencials

Washington

Brussel·les pressiona Orbán pel fons anticrisi

Brussel·les