Política

El Suprem revisarà dues mesures clau del discurs antiimmigrants de Trump

L’alt tribunal analitzarà el desviament de fons per al mur amb Mèxic i l’expulsió de sol·licitants d’asil

Diverses instàncies judicials en qüestionen la legalitat

En la campanya electoral d’aquest any no s’està parlant gaire del tema migratori, com si s’hagués deixat de banda, la qual cosa no significa que no sigui un dels assumptes cabdals de la política als Estats Units. Ahir el Tribunal Suprem va anunciar que, de cara al pròxim cicle judicial, estudiarà la legalitat de dues de les mesures més significatives i clau del discurs antiimmigrants de l’administració del president Donald Trump: el mur a la frontera amb Mèxic i la restricció a l’asil.

El primer té a veure amb el desviament de l’equivalent a 2.120 milions d’euros del pressupost del Pentàgon –fet sense l’autorització del Congrés necessària, segons els demandants– a la construcció de l’emblemàtic mur amb Mèxic, promesa estel·lar de Trump quan era candidat el 2016 i del qual ja s’han construït gairebé 600 quilòmetres, tot i que només una minsa proporció és construcció en zones on no hi havia cap mena de barrera o tanca.

L’altre cas fa referència al programa conegut com Queda’t a Mèxic, que expulsa sol·licitants d’asil i els obliga a esperar al costat mexicà de la frontera el seu torn dins del sistema judicial migratori, fet que viola tractats internacionals sobre el dret d’asil.

Segons dades del govern, més de 60.000 persones, majoritàriament de països de l’Amèrica Central que fugen de la violència, han patit la mesura i s’esperen en espais semblants a camps de refugiats, molts en algunes de les zones més perilloses de Mèxic controlades per càrtels.

Les denúncies de violacions, segrestos, tortures i tràfic de persones són habituals entre les víctimes d’un programa que es va poder implementar gràcies a la col·laboració inestimable del govern mexicà, que va acceptar rebre milers de persones expulsades a canvi que no s’imposessin aranzels a diversos productes.

Tots dos casos han arribat al Suprem després que instàncies inferiors, de tribunals federals en estats progressistes, determinessin que les accions del govern eren il·legals. Tot i això, continuen vigents, després que el mateix Suprem en permetés l’aplicació mentre transitava en el procés judicial.

Fa quatre anys, cada discurs de campanya de Trump tenia com a tema central les restriccions migratòries i l’atac al forà. El desafiament del Suprem, tot i que no escoltarà els casos fins després de les eleccions, podria fer que tornés al centre del debat. La majoria conservadora al Suprem, que encara es pot ampliar els pròxims dies, fa augurar, però, una victòria per als interessos de Trump.

Votació anticipada massiva

Sigui per la pandèmia o per entusiasme, els nord-americans aprofiten les opcions de vot anticipat de manera massiva. Els estats que permeten votar abans del dia de les eleccions estan omplint les urnes com mai: segons un recompte de la Universitat de Florida, ja s’han emès més de 28 milions de paperetes, gairebé el 21% del vot total de fa quatre anys. Això sense comptar les llargues cues de Florida, que ahir va obrir les portes dels seus col·legis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Aguirre diu que Casado i Abascal “s’han d’unir” perquè “són dos patriotes”

Madrid

L’independentisme recela de la sedició i d’un indult que separi presos i exiliats

madrid

Canadell es presenta a les primàries de JxCat

Barcelona

L’Estat culpa l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis per haver cedit el pavelló l’1-O

madrid

El sí d’ERC a Sánchez ressona al Parlament

Barcelona

Torra dona la pancarta dels presos al Museu d’Història

barcelona

El Regne Unit s’avança a la UE i avala la vacuna

Londres

Els EUA investiguen una trama de suborns a canvi d’indults presidencials

Washington

Brussel·les pressiona Orbán pel fons anticrisi

Brussel·les