Política

Dol i memòria pel president afusellat pel franquisme

Una reneboda de Companys col·loca davant del Palau de la Generalitat el seu memorial com a deportat del nazisme

El govern el recorda amb un dia de dol en el 80è aniversari del crim d’estat

El 80è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys i Jover a mans del règim franquista va ser recordat ahir pel govern català amb un dia de dol oficial, la col·locació de la seva llamborda stolpersteine, l’edició d’un llibre sobre els seus discursos durant la Guerra Civil espanyola i les tradicionals ofrenes a la tomba i al fossar de Montjuïc, on va ser afusellat a dos quarts de set del matí del 15 d’octubre del 1940. A més, la Comissió de la Dignitat n’estrenava l’audiovisual documental Lluís Companys. 80 anys de l’assassinat d’un president.

L’acte més simbòlic en memòria de l’únic president democràtic assassinat a Europa per un règim feixista va ser, a la tarda, la instal·lació al davant del Palau de la Generalitat, a la barcelonina plaça de Sant Jaume, d’una de les llambordes stolpersteine amb el seu nom, que el recorda per haver estat entregat a l’Espanya franquista per les autoritats nazis que ocupaven França. La reneboda del president, Mariona Companys, col·locava la llamborda, que recorda que la Casa dels Canonges del Palau va ser l’últim domicili on el president va viure en llibertat abans de fugir cap a l’exili francès, i s’afegeix a les 242 llambordes emplaçades arreu del país en record dels catalans deportats pel nazisme.

Amb la presència també del president Torra, inhabilitat, l’acte servia al govern per entregar a la família Companys el document que acredita la nul·litat del consell de guerra sumaríssim que el va condemnar a mort. L’Associació d’Amics de les Ciutats de Colònia i Barcelona, que ha col·laborat amb el Memorial Democràtic en fer possible la llamborda de Companys, reivindicava, junt amb Torra, la instal·lació de més stolpersteine en record dels barcelonins deportats als camps nazis. “Hem de demanar a l’Ajuntament que no oblidi els 700 i escaig barcelonins deportats i que mereixen un record”, deia Torra, tot recordant, per exemple, el fotògraf Francesc Boix, testimoni en els judicis de Nuremberg contra els alts càrrecs nazis. L’historiador Josep Maria Figueras presentava el llibre de discursos de guerra del president i afirmava que Companys “personifica encara la gran repressió dels camps de concentració, dels centenars de milers d’espoliats i dels milers d’afusellats del franquisme”.

En les tradicionals ofrenes matinals a la tomba de Companys al cementiri de Montjuïc i al fossar de Santa Eulàlia del castell, on va ser afusellat, el govern insistia de nou a l’Estat espanyol que demani perdó per l’afusellament com a gest de desgreuge per un fet “ignominiós”, en paraules de la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. “Fa 80 anys que van intentar afusellar i matar els ideals de Companys; però, per vergonya dels assassins, avui són més vius i forts que mai”, afirmava el vicepresident, Pere Aragonès, en el mateix acte.

Tot alertant que el feixisme ressorgeix amb força, el vicepresident en funcions de president va afirmar que també continuen “la història de repressió” i “les visions més autoritàries contra les institucions catalanes”, tot i que de manera diferent a la dictadura franquista. Així, Aragonès reivindicava que es mantingui la denúncia contra la inhabilitació del president Torra, a qui va agrair que acompanyés el govern en l’ofrena al mausoleu. Torra va fer una crida a no deixar de lluitar per la llibertat i els drets humans i també va voler mostrar el seu suport a les restriccions contra la Covid-19 i va demanar a la ciutadania un “esforç col·lectiu” per rebaixar la corba de contagi.

Companys va morir perquè era el president de Catalunya, però també per la llibertat
Quim Torra
expresident de la generalitat
Fa 80 anys van intentar afusellar els ideals de Companys, però avui són més vius i forts que mai
Pere Aragonès
Vicepresident del govern
L’‘stolpersteine’ de Companys és una mostra de la voluntat de mantenir viva la memòria col·lectiva
Meritxell Budó
consellera de presidència
No volem venjança. Volem justícia. El que volem és memòria per al president Companys
Roger Torrent
president del parlament
La nova llei posarà punt final a una reivindicació dels que volem fer memòria dels represaliats
Miquel Iceta
president del grup del psc
La llei anul·larà judicis infames i restaurarà la memòria democràtica de Companys
Ada Colau
alcaldessa de barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El mapa de referència

Barcelona

Borràs arrasa en les primàries i serà la candidata de JxCat

barcelona

L’SNP fa pinya entorn de la independència

Londres

Carta d’exmilitars al rei alarmats per la “unitat”

MADRID

La fiscalia francesa demana actuar contra els policies que van apallissar un negre

París

Forcadell avala el sí als comptes de l’Estat per la “part humana”

BARCELONA

Laura Borràs guanya les primàries i serà la candidata de JxCat el 14-F

barcelona

S’ajorna la vista pel suplicatori contra Puigdemont, Ponsatí i Comín al Parlament Europeu

barcelona

Tremosa apunta que entre el 25% i el 30% de negocis catalans hauran de tancar per la pandèmia

barcelona