Política

Campanya per denunciar el judici als síndics de l’1-O

Es presenta el grup de suport, que també anuncia mobilitzacions per al 4 de novembre

El Grup de Suport als Síndics de l’1-O convocarà mobilitzacions el 4 de novembre a la Ciutat de la Justícia, dia d’inici del judici per presumpta usurpació de funcions i desobediència als cinc membres de la sindicatura electoral que el Parlament, basant-se en la llei del referèndum, va nomenar el setembre del 2017 perquè supervisessin les votacions. La protesta, que es coordinarà amb les que l’ANC i Òmnium ja van anunciar a l’agost, s’emmarcarà en una campanya per denunciar la “persecució i vulneració dels drets” dels cinc professors universitaris jutjats (Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, Marc Marsal i Marta Alsina), segons va anunciar ahir, en la seva presentació, Maria Rosa Bayà, portaveu del col·lectiu, format per professors, personal i estudiants universitaris, que fa mesos que hi treballa. “És la primera vegada que s’amenaça acadèmics per fer la seva feina”, lamentava Bayà, que explicava que, a causa de la pandèmia, la majoria d’actes de difusió en les pròximes setmanes s’hauran de fer a través del web i les xarxes socials.

Matas denunciava les maneres de fer “inconstitucionals” de la fiscalia, que en principi també els acusava de malversació, i del TC, que els va amenaçar amb una sanció de 12.000 euros diaris si no deixaven el càrrec (6.000 als suplents i síndics territorials), que els haurien suposat més de 2 milions si no haguessin plegat. Segons Matas, poden al·legar un atac a la “llibertat acadèmica” –han rebut el suport majoritari dels claustres de les universitats catalanes, i també d’associacions de ciència política de països com el Regne Unit, els Estats Units i el Canadà– i fins i tot podrien recórrer a raons polítiques, de valors i principis democràtics, però faran bàsicament una “defensa jurídica”. “L’únic delicte que vam cometre és exercir com a acadèmics, no vam usurpar funcions a ningú”, exemplificava, i assegurava que per acusar-los del “comodí” de desobediència “convindria precisar quins requisits” ha de complir aquest delicte. Marsal denunciava la qualificació “confosa” dels fets per part de la fiscalia, que els acusa de desobediència com a autoritats i com a particulars, cosa que “genera certa indefensió”. Segons ell, a més, les proves “no són excessivament lluïdes”. “La querella ens sobrepassa, és el senyal repressiu que s’envia al conjunt del món universitari per atemorir-lo i que no s’impliqui en processos polítics”, sentenciava Verge, que recorda que fins i tot a l’exterior ho qualifiquen de “persecució ideològica”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un detingut per enaltir les accions terroristes dels autors dels atemptats de Barcelona i Cambrils després de l’atac

Barcelona

Xoc per gestionar els fons de la UE

madrid

El govern no descarta ara confinar en cap de setmana

barcelona

Aragonès reivindica l’autodeterminació davant Von der Leyen

barcelona

JxCat fulmina Pujol per un possible assetjament sexual

Barcelona

Erdogan s’uneix al boicot de productes francesos en el món musulmà

Beirut

28 persones més al jutjat per “odi” a la Guàrdia Civil arran de l’1-O a les Terres de l’Ebre

PALAMÓS

Salt aprova les taxes amb l’oposició en contra

salt

El Suprem manté l’ordre de detenció de Puigdemont

barcelona