Política

Jové i Salvadó, a un pas del judici al TSJC per l’1-O

La instructora processa els diputats d’ERC per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets pel referèndum

Els demana una fiança de 4,1 milions, repetida al Tribunal de Comptes i al jutjat 13

La instructora del TSJC ha processat els diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó pels delictes de desobediència, revelació de secrets, prevaricació administrativa i malversació de fons per haver “coordinat” l’organització del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1-O, quan eren el secretari general de Vicepresidència i d’Economia i el secretari d’Hisenda, respectivament. A més de deixar-los a un pas del judici, la magistrada Maria Eugènia Alegret acorda la seva llibertat provisional però els retira el passaport, els prohibeix sortir de l’Estat espanyol i els fa comparèixer al TSJC o en un jutjat un cop al mes.

També els imposa una fiança de 4,1 milions d’euros per les despeses de la votació. Hi afegeix, però, que aquestes quantitats no seran embargades si s’acredita que tot o una part estan garantides en un altre tribunal o en un organisme administratiu. I és que les despeses imputades només a Jové (2,8 milions) estan duplicades i dipositades per la Caixa de Solidaritat ja al Tribunal de Comptes i al jutjat d’instrucció 13.

Jové i Salvadó van ser detinguts juntament amb una trentena de càrrecs públics i empresaris el 20 de setembre del 2017 per la Guàrdia Civil, amb el vistiplau del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per escapçar l’1-O, i que ha processat unes 40 persones per haver impulsat el referèndum. La causa dels dos membres d’ERC va ascendir del jutjat de Barcelona al TSJC en ser escollits diputats, i per tant tenir aforament. La magistrada de l’alt tribunal català els ha citat tots dos per al proper 11 de març al TSJC, en un tràmit per validar o afegir esmenes a la resolució de processament, ahir comunicada. Els delictes de malversació (fins a 8 anys) i de revelació de secrets (fins a 5 anys) impliquen penes de presó i sumats en el seu grau màxim farien la condemna imposada al seu cap, el llavors vicepresident Oriol Junqueras (13 anys). Els delictes de desobediència i prevaricació administrativa són sancionats amb inhabilitació per a càrrec públic.

En la resolució, la magistrada Alegret es remunta al 2015 i a les eleccions plebiscitàries en què ERC i CDC es van presentar en coalició per JxSí. Jové va ser nomenat el segon de Junqueras el gener de 2016, i Salvadó, secretari d’Hisenda. Pel que fa als indicis recollits, la instructora sosté que tots dos van tenir “una participació activa” en la preparació del referèndum i “d’altres il·lícits”, a partir de les anotacions de l’Enfocats, document apòcrif trobat a casa de Jové, i de les seves llibretes Moleskine (de la qual precisa que s’ha fet la pericial i confirma que és la seva lletra) i on “ell mateix anota: ‘VEH coordina i si cal dona ordres’”, indica la magistrada. També recorda que el juliol del 2017 el Departament de Vicepresidència Economia i Hisenda va assumir la responsabilitat de l’àrea de processos electoral i consultes populars, que tenia Governació.

Impostos i Alcarràs

Per l’organització de l’1-O, la magistrada considera un indici il·lícit que Jové realitzés un conveni amb Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que depenia de Vicepresidència, per tal de compartir les dades de la població de Catalunya que l’INE transferia a l’ens català. Aquest cens s’hauria usat per elaborar la llista dels representants de les meses electorals de l’1-O, com van denunciar alguns particulars, afirma la jutgessa, ja que la Guàrdia Civil no va comissar totes les targetes censals impreses per Unipost. Aquesta actuació l’encaixa en els delictes de revelació de secrets i prevaricació administrativa.

De Jové, hi afegeix que va “desoir” els mandats del Tribunal Constitucional sobre la il·licitud del referèndum i “i va buscar locals”, i li imputa cinc partides que sumen 2,1 milions d’euros. Són: publicitat del referèndum (277.804 euros), cartes d’Unipost, (980.312 euros), observadors internacionals (409.023 euros), registre de catalans a l’exterior (314.451 euros) i publicitat de voluntariat (133.318 euros). Per això li imposa 2.888.881 euros de fiança, que és la suma d’aquestes partides, més un terç del total. En aquest cas la defensa de Jové pot demostrar –tal com permet la magistrada del TSJC– que aquestes partides ja estan garantides en la fiança que té el Tribunal de Comptes, que ha assumit calcular el suposat malbaratament de cabals públics en l’1-O. I aquestes mateixes partides estan duplicats en la fiança de 5,8 milions d’euros imposada pel jutjat d’instrucció número 13.

La magistrada descarta imputar les obres del CTII, que sí que inclou el Tribunal de Comptes i el jutjat 13, ni tampoc el programa E-spriu de recaptació d’impostos, perquè en tots dos casos s’han usat abans i després de l’1-O. Sí que reclama que Jové i Salvadó aportin solidàriament com a fiança 1.634.785 euros, que sumat un terç, és la despesa que calcula que va gastar Economia pel “programa d’homogeneïtzació” per “aconseguir el control dels impostos estatals i cotitzacions socials d’institucions públiques autonòmiques i locals i informació fiscal de contribuents”. L’acció la imputa a Salvadó, a qui retreu el conveni amb l’Ajuntament d’Alcarràs per a la cessió de la gestió d’impostos, que cap consistori va fer. Sosté que el programa suspès pel 155 “no es va continuar” l’agost del 2019 amb aquesta “estranya competència”, ja que ara es comparteixen “dades anònimes i no impostos”.

LES XIFRES

13
anys de presó
sumen el màxim dels delictes de malversació de fons (8 anys) i de revelació de secrets (5 anys).
11
de març del 2020
Jové i Salvadó són citats al TSJC per comunicar-los el seu processament i si volen afegir alguna cosa.

Òmnium denuncia l’Estat a l’ONU

Òmnium Cultural va denunciar ahir a les Nacions Unides la “impunitat policial per la violència de l’1-O”. Com a membre de la Xarxa Europea per la Igualtat Lingüística, l’entitat va reclamar al Consell de Drets Humans una “investigació efectiva” de l’actuació policial de l’1-O perquè “dos anys i mig després els responsables de les càrregues indiscriminades gaudeixen de total impunitat”. Òmnium va presentar un informe contra l’Estat espanyol per incompliment de la Convenció contra la Tortura de les Nacions Unides en què demana “castigar tots aquells que van perpetrar, ordenar o tolerar la brutalitat policial”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Puigdemont s’explica en un llibre, aquest Sant Jordi d’estiu

barcelona

Espionatge sistèmic

barcelona

Justícia veu el cas greu i diu que s’ha d’investigar

barcelona

Ajornen a l’octubre la declaració com a investigat d’Alay

Barcelona

Hisenda permetrà gastar superàvit als consistoris

barcelona
estats units

Trump anuncia la fi del tracte preferent dels EUA a Hong Kong

Estats que deixen decidir

Barcelona

Sánchez accepta renúncies en el fons europeu

París
iemen

Almenys nou civils morts en bombardejos contra els hutis