Política

El País Basc estudia tres estatuts, amb el dret a decidir com a element diferenciador

El PNB, el PSE i Podem presenten una proposta conjunta i EH Bildu, una altra d’alternativa

El PP defensa un tercer text en què aposta per no reformar l’actual

L’acord no ha estat possible. Després de mesos de negociacions, el PNB i EH Bildu no han aconseguit consensuar una proposta de nou estatut per al País Basc. El grup de cinc experts designats pel Parlament basc –un per cada grup amb representació parlamentària– per elaborar un text articulat del nou estatut que substitueixi el de Gernika, del 1979, va entregar ahir les seves propostes a la cambra, fet que va constatar la falta d’entesa per les divergències al voltant del dret a decidir. En total, es van presentar tres propostes: una del PNB, el PSE i Podem; una d’alternativa d’EH Bildu, i una tercera defensada pel PP. Els nacionalistes i independentistes bascos estan d’acord a incloure el dret a decidir en el nou text estatutari, dins d’una disposició addicional de la llei, però els del lehendakari Iñigo Urkullu aposten perquè sigui pactat amb l’Estat. “La plena realització dels drets històrics s’exterioritza a través del dret a decidir de la seva ciutadania, expressat lliurement i democràticament, i del seu exercici pactat amb l’Estat”, diu el text del PNB, avalat pel PSE i Podem, tot i que amb discrepàncies recollides en vots particulars.

La formació morada planteja el dret a decidir sense citar aquest concepte obertament, però diu que la plena realització dels drets històrics es materialitza “a través del dret de la seva ciutadania a expressar la seva voluntat lliurement i democràticament”, també de manera pactada. Els socialistes, per la seva banda, s’oposen a incloure el dret a decidir en el projecte, raó per la qual van presentar una esmena a aquest punt del text. El PP també ho rebutja, però va més enllà. Considera totes les propostes inconstitucionals i advoca per no reformar l’Estatut de Gernika.

A l’esquerra independentista tampoc li agrada el text articulat pel PNB, el PSE i Podem. És per això que va presentar un text propi, en el qual planteja que les institucions basques puguin “regular i gestionar la realització de consultes populars i referèndums” tant sobre afers en els quals tenen competències com sobre les “relacions que desitgen tenir amb altres territoris d’Euskal Herria i amb l’Estat espanyol”, així com amb “altres espais polítics europeus i internacionals”.

Mentre que el lehendakari Urkullu va defensar una proposta viable d’estatut i veu un escenari propici per encaixar la realitat nacional basca, el dirigent de l’esquerra independentista Arnaldo Otegi va ser molt crític amb el PNB i va dir que el que aquesta formació ha pactat amb el PSE i Podem “és menys que el pla Ibarretxe”, que parlava d’“estat lliure associat”, i ara aquesta perspectiva ha desaparegut. Un fet que considera increïble en un moment en què l’Estat viu una crisi més greu que aleshores, entre altres coses, perquè “Catalunya ha posat de cap per avall el model territorial”, hi va afegir.

LA FRASE

Hi ha qui dirà «bé, és un pas». Sí, és un pas, però un pas enrere respecte al pla Ibarretxe
Arnaldo Otegi
coordinador general d’EH Bildu


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

ERC de Campdevànol lamenta la poca transversalitat en la inauguració de l’Espai 1-O

Campdevànol

Brussel·les ignora les denúncies del Govern i entitats pel conflicte català en l’informe de l’estat de dret a Espanya

Brussel·les

Torra insta el pròxim Parlament a ser fidel al mandat de la ciutadania: “O monarquia espanyola o república catalana”

barcelona

El Govern deixa sense efecte l’impost d’emissions de CO2 del 2019 i aplicarà una tarifa més baixa de la prevista el 2020

barcelona

El TSJC suspèn sense nova data la vista del 5 d’octubre per detallar l’execució de la sentència contra Torra

barcelona

El president Torra compareix al Parlament després de la seva inhabilitació

barcelona

Òmnium serà acusació popular en la causa que investiga l’actuació policial de l’1-O a Barcelona

barcelona

El CGPJ nomena nous jutges al Suprem malgrat les pressions per paralitzar-ne l’elecció

madrid

JxCat, ERC i la CUP planten la Comissió d’Afers Institucionals per la inhabilitació de Torra

barcelona