Política

Mataró repeteix l’allau de candidats a l’alcaldia

La fragmentació s’incrementa a la capital del Maresme, on es presenten fins a deu candidatures

Els fets de l’1-O van dinamitar el pacte de govern entre el PSC i CiU en un mandat que no ha complert amb la promesa de portar-hi El Corte Inglés

La majoria dels partits opten per renovar les llistes, i la meitat de les candidatures les encapçalen cares noves
Les forces sobiranistes que concorren són quatre, amb la incorporació de la candidatura de Primàries Mataró

No serà una contesa fàcil, la de Mataró, on es presenten fins a deu candidatures, una més que en els darrers comicis, en què la capital del Maresme es va convertir en la ciutat de Catalunya més atomitzada políticament. Després dels bons resultats del PSOE en les eleccions espanyoles, el candidat del PSC, David Bote, en surt reforçat per mantenir-se com la primera força en una ciutat on tradicionalment guanyen els socialistes. Bote, que fa quatre anys va ser la cara nova del partit, s’ha guanyat la confiança per liderar un altre cop una llista “més plural i progressista” que, segons l’alcalde, captarà el votant més de centreesquerra. Bote tanca un mandat amb un final convuls políticament, arran de la trencadissa del pacte amb els socis de CiU, que va esclatar amb les divergències pel procés sobiranista i pels fets de l’1-O. Les dificultats per trobar aliances han marcat l’últim any del govern en minoria, que ha patit fins a l’últim moment per aprovar els pressupostos.

Quatre anys de mandat “positius i intensos”, segons assenyala Bote, però que han deixat aparcats temes importants com ara l’arribada d’El Corte Inglés. Una promesa electoral que s’eternitza i que monopolitza els debats cada quatre anys, amb un projecte més aturat que mai després de les sentències judicials en contra sobre l’operació urbanística que havia de revitalitzar el comerç del centre de la ciutat. Una activitat econòmica que s’ha desinflat i que alguns sentencien de mort si no es prenen mesures urgents amb el pla d’impuls del comerç, que també anava associat a l’arribada del gran operador comercial.

A la delicada salut del comerç urbà, s’hi ha d’afegir el projecte d’ampliació del centre comercial Mataró Parc, que ha de créixer al nord de la ciutat. El projecte de fa anys defineix nous límits urbanitzables i zones verdes. L’oposició ha criticat les presses que ha tingut el govern socialista per embastar a correcuita, quan falten pocs mesos per a les eleccions, aquest sector estratègic. La inseguretat en alguns barris i la falta d’efectius han estat altres retrets al govern abans d’iniciar la campanya, que no passarà per alt les dificultats d’accés a l’habitatge. Dels resultats electorals, també en dependran aspectes de futur com la definició de nous equipaments universitaris a l’entorn del potent Tecnocampus.

La fragmentació política de fa quatre anys no va ajudar a incrementar resultats, i el PSC recuperava l’alcaldia que els convergents li havien arrabassat, tot i tenir els pitjors resultats des del 1979. Aleshores Convergència es mantenia com la segona força a Mataró, però ara caldrà veure si l’aposta a última hora pel candidat de Junts per Mataró, Alfons Canela, convenç l’electorat. La renúncia com a alcaldable de Míriam Nogueras, que va prioritzar la feina al PDeCAT i al Congrés, va obligar a buscar-li substitut. Canela és una de les cares noves i s’haurà de donar a conèixer, contra rellotge, si vol millorar els resultats de CiU, que fa quatre anys va quedar amb tres regidors dels vuit que tenia el 2011 i, pel camí, va perdre 3.700 vots.

Els republicans podrien ser la gran sorpresa de la nit electoral, com va passar fa quatre anys. ERC aconseguia els millors resultats a la capital del Maresme i tornava a entrar al consistori per la porta gran, amb quatre regidors i sent la tercera força al consistori. Per assolir l’alcaldia, el partit republicà ha confiat per tercera vegada en la figura de Francesc Teixidó, que es podria beneficiar també del moment dolç que viu la formació a escala nacional per incrementar vots.

La irrupció de noves formacions polítiques en l’àmbit nacional va reeixir fa quatre anys amb l’entrada de Ciutadans i Podem, que es presentava sota la marca blanca de VoleMataró, i van aconseguir tres regidors cadascun. Ciutadans, després de la crisi interna que ha viscut, s’ha afanyat a refer la llista i a buscar un nou lideratge. La seva candidata, Cristina Sancho, també és novella en política. La influència de la dinàmica dels partits caldrà veure com afecta Montse Morón, que, al capdavant de VoleMataró, deixa de donar suport a Podem i passa a aliar-se amb la formació d’Albano Dante Fachín. Per la seva banda, el PP revalida la confiança per tercera vegada al seu cap de llista, José Manuel López. Els populars van ser els grans defenestrats el 2015, quan van perdre la meitat dels vots, de 6.884 a 3.862, i van quedar només amb dos regidors.

La CUP, que té representació al consistori des del 2007, fa quatre anys guanyava un segon regidor. Serà precisament la número 2 del partit, Carme Polvillo, la nova cap de llista que s’haurà de consolidar en una convocatòria en què entra en joc una nova força sobiranista, Primàries Mataró, que ha escollit el lideratge d’Anna Brun. Faltarà veure l’espai polític que tindrà En Comú Podem, amb Sergi Morales de candidat, que concentrarà els electors d’ICV, que van reduir al mínim la seva presència el 2015, i els de Podem. La regidora de Plataforma per Catalunya, Mónica Lora, encapçala aquest cop la llista de Vox.

DAVID BOTE
PSC
Ha estat l’alcalde els darrers quatre anys després de presentar-se com a candidat el 2015. Nascut a Barcelona el 1982, solter i sense fills, és doctor en física i va exercir de professor abans d’entrar en política.
ALFONS CANELA
JUNTS PER MATARÓ
El president del PDeCAT a Mataró lidera Junts per Mataró en substitució de la candidata Míriam Nogueras, que a última hora anunciava que prioritzava les eleccions espanyoles. Canela és llicenciat en dret.
CRISTINA SANCHO
CIUTADANS
La formació taronja ha buscat una nova candidata per concórrer a les municipals. Sancho (Mataró, 1976), casada i amb dues filles, és consultora financera i s’estrena en política, àmbit en què milita des de fa poc. Té el suport d’una llista del tot renovada, en la qual només manté un dels tres regidors que van aconseguir en les últimes eleccions.
JOSÉ MANUEL LÓPEZ
PP
Per tercer cop és l’alcaldable del PP a la capital del Maresme. Nascut a Mataró el 1965, casat i amb un fill, està diplomat en magisteri. López, regidor des del 2003, té el repte de remuntar posicions després de ser defenestrats en els darrers comicis, en què van passar de ser la tercera força, amb cinc regidors, a tenir dos representants.
CARME POLVILLO
CUP
La regidora de la CUP fa un pas al davant per substituir l’anterior cap de llista, Juli Cuèllar. Polvillo, nascuda a Mataró, té 50 anys i és mare de tres fills. Llicenciada en geografia i història i graduada en educació especial. La formació independentista va millorar resultats fa quatre anys i va sumar un nou regidor al que ja tenia des del 2007.
SERGI MORALES
EN COMÚ PODEM MATARÓ
Els comuns han confiat en l’expresident local d’ICV Sergi Morales després que la candidatura unitària d’esquerres i ICV-EUiA es presentés el 2015 per separat. Vinculat al moviment veïnal, buscarà la confluència amb Podem. Anna Brun, de Primàries Mataró, i Mònica Lora, per Vox, són les altres dues candidatures que es presenten.
FRANCESC TEIXIDÓ
ERC
Repeteix com a cap de llista d’ERC després d’irrompre amb força el 2015 i retornar al consistori del qual ERC havia sortit el 2011. Teixidó (Mataró, 1963), regidor des del 2007, és enginyer agrícola.
MONTSE MORÓN
VOLEMATARÓ
Torna al capdavant de la candidatura ciutadana VoleMataró, però aquest cop desvinculada de Podem i captant els electors del Front Republicà. Morón va entrar en política el 2015 i va aconseguir ser la quarta força.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’opositora bielorussa Svetlana Tikhanósvkaya es refugia a Lituània

Moscú

Treuen Trump d’una roda de premsa per un tiroteig al costat de la Casa Blanca

Washington

El ‘referèndum’ d’Urkullu

GIRONA / Vimbodí i Poblet

El Parlament omet en el BOP els acords sobre el rei

Barcelona

Artadi no descarta Borràs ni Puigdemont

barcelona

L’oposició desafia Lukaixenko

MINSK

Detenen a Hong Kong el magnat Jimmy Lai acusat de conspiració estrangera

Tòquio

El govern libanès dimiteix sis dies després de l’explosió

Beirut

La socialdemocràcia alemanya obre la lluita per la cancelleria

Berlín