Política

Pròxim capítol: 6. L'esclat de la ira de Déu (ermita de Sant Agustí de la Muntanya o Lloret Salvatge, Amer)

L'estrena de la catedral del vi

El 8 de novembre del 1931 es va inaugurar el primer celler cooperatiu de les comarques gironines, una obra fruit de l'esforç col·lectiu dels pagesos d'Espolla

L'autor del projecte, l'arquitecte Pelai Martínez, va tenir com a principals referents el celler de Banyuls (Rosselló) i els edificis projectats per Cèsar Martinell al sud del país

L'acte va aplegar“una gernació vinguda de tots els pobles de la rodalia” i una àmplia representació d'autoritats
En el seu parlament,el diputat Puig Pujades va qualificar el celler com “la novella catedral dels temps moderns”

A poc a poc, “una gernació vinguda de tots els pobles de la rodalia” s'aplega a l'esplanada de davant de la nau principal del Celler Cooperatiu d'Espolla, que hom es disposa a inaugurar. Els pagesos s'hi presenten abillats amb els seus millors vestits, conscients de la transcendència de l'acte. L'obra ha estat un projecte col·lectiu, però també ha tingut alguns impulsors destacats. Un d'aquests ha estat Francesc Mascort. El jove propietari no només ha abocat una part del seu patrimoni a fer realitat aquell projecte, sinó que s'hi ha lliurat en cos i ànima. Ha visitat cellers d'una i altra banda de la frontera, s'ha reunit infinitat de vegades amb els socis i ha superat tota mena d'obstacles. Precisament serà ell, com a president del sindicat i alcalde d'Espolla, l'encarregat d'exercir d'amfitrió durant la visita inaugural.

Els actes s'enceten a les tres de la tarda, quan una cobla interpreta l'Himne de Riego. Els assistents l'escolten “amb les testes descobertes”. La República ha estat proclamada setmanes abans i l'acte esdevé un símbol dels nous temps, en què es barregen l'esperança en l'esdevenidor i el desig d'estendre la modernitat arreu del país. Tot seguit, s'obren les portes de l'edifici i la comitiva hi entra de forma solemne, “amb la unció en què es penetra en un temple”, en paraules d'un cronista de l'acte. L'edifici, ideat per l'arquitecte Pelai Martínez, és esplendorós. Al sostre, uns grans arcs de punta d'ametlla permeten que la nau principal s'enlairi fins al cel i li doni “un aire d'eternitat”. Els pagesos i les autoritats miren i remiren les diferents sales. En un costat, una d'àmplia conté les premses i el conjunt de la maquinària. Les vint botes són gairebé plenes. La verema ha estat magnífica i les instal·lacions acumulen 7.000 càrregues de raïm, equivalents a 850.000 quilos. La construcció s'ha estrenat algunes setmanes abans, amb motiu de la verema, però es mostra preparada per a futures ampliacions i nous serveis, com acabarà succeint el 1948, quan es construirà la sala de les botes de fusta o el 1961, quan s'erigirà la nau central.

La llista d'autoritats és ben nodrida. Hi són presents el president de Unió Sindical Agrària, Carles Jordà, el de la Cambra Agrícola de l'Empordà, Eusebi de Puig, el diputat Josep Puig Pujades i el conseller d'Economia i Treball, Manuel Serra i Moret. Alguns dels parlaments recorden els antecedents immediats del projecte, que se situen el 1929, quan es convoca la primera reunió de veïns. Però el sindicat que ha aconseguit erigir el celler ha estat fundat el 1906, quan aquesta mena d'entitats es podien comptar amb els dits d'una mà. A partir d'aleshores, ha hagut de fer front a tota mena de dificultats; però, malgrat tot, ha aconseguit sobreviure i ha pogut mantenir viu el fil roig de la cooperació. I això ha permès afrontar la fita del celler. No és, doncs, una obra improvisada, fruit d'un rampell inconscient.

A banda de Francesc Mascort, un altre dels protagonistes ha estat el marquès de Camps, el primer propietari d'Espolla. Ha estat ell qui ha cedit la finca la Coromina, de 5.620 metres quadrats. Finalment s'acorda la cessió en emfiteusi perpètua. Entre les clàusules n'hi ha una de ben curiosa que estableix l'obligació de “pagar per Nadal tres gallines, valorades a l'efecte de capitalització amb 5 pessetes cadascuna”. Malgrat la implicació de Francesc Mascort i Carles Camps, la cooperativa i el celler simbolitzen l'esforç i la tenacitat de tot un poble. El 1931, els socis de la cooperativa concentren el 80% de la collita de raïm recollida al municipi. L'obra ha estat bastida amb 80.000 pessetes, aportades pels socis en metàl·lic, jornades de carro i de peó. En el seu parlament, l'enginyer agrònom de Girona, Josep Maria Valls, destaca la voluntat de convertir el celler en “una obra ferma [...] bastida damunt la roca viva”; una obra, a més, que vol ser “de tots, de rics i de pobres, de dretes i d'esquerres”. Els parlaments de les autoritats es succeeixen i, un rere l'altre, destaquen la capacitat del poble d'Espolla per bastir el celler cooperatiu. En la seva intervenció, el diputat Josep Puig Pujades es mostra admirat per una obra que “representa la novella catedral dels temps moderns”. A partir d'aquell 8 de novembre de 1931, aquell temple del vi s'ha consolidat com una de les principals fites de l'agricultura gironina.

Com s'hi arriba
El celler cooperatiu es troba a peu de la carretera GI-603, que va de Vilajuïga al pont de Capmany, a tocar del nucli d'Espolla. L'accés, doncs, és molt senzill i no calen caminades. El visitant no només pot contemplar l'edifici des de l'exterior, sinó també gaudir de les visites guiades que s'organitzen des de la Cooperativa Agrícola per tal de conèixer l'interior del celler, el procés de producció del vi i el paisatge d'Espolla, amb un clar predomini del conreu de la vinya. Des de fa alguns anys, també s'hi ha incorporat les visites teatralitzades.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Govern “valorarà en el seu moment” si es persona en el cas 3% com vol Aragonès

Barcelona

La gran reordenació pendent

barcelona
Infraestructures

Cicatrius de la gran retallada

Terrassa

Una llei que va destapar la caixa dels trons territorial

barcelona

Creix la protesta contra el líder israelià per la gestió del virus i la corrupció

JERUSALEM

La UE no pot frenar Netanyahu

Brussel·les

L’estat australià de Victòria decreta la situació de desastre per la Covid-19

sidney

Paneque insisteix que cal un canvi de govern

GIRONA
opinió

L’hora de la veritat

Politòleg i economista