La Borsa
Més valors
Economia

La troica insaciable

Els artífexs del rescat de la banca espanyola han supervisat l'execució del que marcava el memoràndum d'entesa

Rajoy ha fet reformes, algunes més d'acord amb el seu ideari, i d'altres, com ara la pujada d'impostos, que han desmentit el que va prometre

La reducció del poder adquisitiu i els serveis públics ha impactat de ple en la població

El ciutadà ha vist
com es retallaven serveis mentre s'injectaven
diners a la banca

Mirada amb perspectiva, la troica, és a dir el tercet compost per la Comissió Europea, l'FMI i el Banc Central Europeu, ha esdevingut per a la majoria de ciutadans un tribunal voraç que no ha parat de reclamar doloroses reformes i reduccions de despesa pública des que, a mitjan juliol del 2012, l'eurogrup va decidir salvar el precari sistema financer espanyol. El govern de Mariano Rajoy no va aconseguir que la seva paraula tabú, rescat, no aparegués de manera reiterada en els mitjans de comunicació per més que s'hi va escarrassar per evitar les connotacions de debilitat institucional que implicava.

Es tractava d'injectar fins a 100.000 milions d'euros, començant per 30.000 milions trinco-trinco, a retornar en 15 anys i a un interès baix. Els diners comptaven com a deute públic (injectats via FROB) i tenien repercussions en el dèficit. Segons les condicions d'aquest rescat light, especificades en el memoràndum d'entesa (MOU), els primers a passar per l'adreçador han estat, òbviament, els bancs i caixes: tancament d'oficines, creació d'un banc dolent que recollís els actius immobiliaris tòxics, desvirtuació del poder de les caixes sobre els bancs que en depenien i màxima transparència.

I, també, pèrdua de sobirania. Va ser el primer cop que va rebre el govern de Rajoy, que va veure com el seu propi ministeri havia de cedir la potestat sobre les llicències bancàries a un Banc d'Espanya que, censurat per la seva independència, que havia desencadenat la desfeta financera, quedava sotmès a la tutela fèrria del BCE. Finalment, dels 100.000 milions de bufet lliure se'n van fer servir 41.000, tot i que el càlcul oficial diu que els ajuts d'ací i d'allà a la banca sumen més de 61.000 milions.

Però, al marge de les exigències i del detalladíssim full de ruta de reorganització del sistema bancari, la troica va posar una especial mirada sobre les xifres macroeconòmiques i va aplicar a l'Estat espanyol la mateixa fórmula “correctiva” que en la resta de peces de l'Europa rescatada. Paral·lelament al sentiment d'indignació general per l'abocament de tants diners al sector considerat culpable de l'esclat de la crisi, els ciutadans també han vist com les exigències de la troica han comportat efectes negatius en la seva quotidianitat.

Per començar, Rajoy es va haver d'empassar uns quants gripaus en admetre que havia d'apujar impostos quan el seu programa electoral prometia rebaixar-los. La consolidació fiscal manava, calia quadrar els comptes, però també restaurar el crèdit i aprimar l'Estat, allò que en neollengua s'anomena racionalització. Hi ha hagut pujades impositives substancioses, començant pel pas de l'IVA del 18% al 21% en el cas del tipus màxim i els canvis de categoria, cap a la més cara, de molts productes i serveis que tributaven al reduït i al superreduït. Alhora, també s'ha suprimit la deducció de l'IRPF per a adquisició del primer habitatge, últim vestigi dels avantatges a la compra immobiliària, i hi ha hagut la introducció i l'enduriment d'alguns altres tributs.

Tot això, mentre Rajoy ja ha anunciat, prèvia presentació de l'anomenat informe Lagares d'experts tributaris, una nova reforma fiscal que en la teoria simplificarà el sistema tributari, però que en la pràctica tothom tem que representi més pressió fiscal, començant per canvis refinats en els tributs indirectes com ara l'IVA.

Més d'acord amb els postulats del partit que governa l'Estat, el mercat de treball s'ha sotmès a una reforma a la qual costa demostrar que serveix per generar ocupació; les pensions tenen un sistema de revaloració que retalla definitivament la capacitat de recuperar poder adquisitiu dels jubilats i, al costat de les retallades en els pressupostos (que, per esmentar un parell de clatellades, han escurçat els sous dels funcionaris i han convertit en retòrica buida els drets reconeguts a la llei de la dependència), també s'han abordat qüestions aparentment secundàries –no pas en costos– com ara el dèficit de tarifa elèctrica.

Tot plegat, accions que Rajoy ha anat retocant i que encara va impulsant com un work-in-progress en què el que es fa sembla que mai no acabi de satisfer els qui van deixar anar els diners.

Agenda pendent
En l'última visita dels anomenats “homes de negre”, que van donar per conclòs el programa de rescat a la banca espanyola, ja van esmentar que, tot i que el sector financer progressava adequadament, hi havia retards en aspectes com ara el de la llei de serveis professionals, que encara s'està gestant i que hauria de millorar la competitivitat dels serveis i també l'eficàcia de la reforma de l'administració pública, a banda de fer un pas més en la inoperant reforma laboral i en la definició més detallada de la reforma fiscal, que tot just es comença a deixar entreveure.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’IPC a Catalunya cau dues dècimes el juliol i se situa en el -0,8%

Barcelona

El Regne Unit cau en la pitjor recessió en una dècada per culpa de la pandèmia

Londres

Els EUA decideixen nous aranzels a productes europeus

Washington

Els apartaments turístics busquen nous públics

GIRONA

Cau un 10% el nombre d’empreses a la demarcació de Barcelona per la Covid

barcelona

A Acciona temen l’efecte del tancament de Nissan

barcelona

Montero diu que “no s’entenen les crítiques que s’estan plantejant” dels romanents

Madrid

El nombre de societats mercantils creades a Catalunya durant el mes de juny s’incrementa un 3,8%

Barcelona

Un 14% menys de producció de poma

GIRONA