Cultura

Els 35 inèdits de Centelles, a Vila-seca

La Fundació Vila Casas també exposa l’obra de Ricard Duran i Maria Alzamora, a Torroella

“Quina crueltat és la guerra!... Quins quadres per la carretera! Se’m fa un nus a la gola. El meu esperit de fotoperiodista ha desaparegut i no em veig amb cor de baixar del camió i fer fotos”, va deixar dit Agustí Centelles, el febrer de 1939. Per sort nostra, aquell republicà sí que va acabar fent el cop fort i, armat amb una Leica que li va costar 900 pessetes, va captar imatges que han esdevingut testimoni etern des de la primera fila d’aquella guerra.

Un míting polític a Montserrat, el comiat d’una parella en què ell se’n va al front, la mirada d’un soldat a la trinxera o uns nens jugant a afusellar. Testimoni d’una guerra. 1936-1939 és l’exposició que reuneix per primera vegada les 110 còpies positivades pel mateix Agustí Centelles, més les 35 còpies digitals que ha positivitat el seu fill Sergi a partir dels negatius del seu pare. Són 145 instantànies que la Fundació Vila Casas , sota el comissariat de Daniel Giralt-Miracle, exposa al castell de Vila-seca (Tarragonès) fins al 19 de setembre.

Natàlia Chocarro, directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas, destaca que les fotografies inèdites tenen “un valor incalculable” i permeten contextualitzar molt millor la vida i l’obra de Centelles. “És el relat de l’horror, tamisat per la mirada poètica del fotoperiodista, una mirada que copsa a l’instant el moment precís”, declara.

Rescat de l’oblit

La Fundació Vila Casa exposa al museu de fotografia contemporània Palau Solterra de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) una mostra centrada a rescatar de l’oblit el fotògraf Ricard Duran (1916-1986). Mirada, llum i equilibri recull 75 fotografies d’aquest artista amateur que mostren una “dicotomia” entre l’aspecte més documental i el més artístic de Duran, com remarca el seu comissari, Eduard Betran. Entre altres, es recupera algunes de les fotografies de la Barcelona “més fosca” després de la Guerra Civil, que es contraposen amb “la lluminositat” que desprenien les tropes americanes durant la seva estada a la ciutat comtal. També al Palau Solterra la fotògrafa empordanesa Maria Alzamora (Ordis, 1992) intenta explicar el moviment dels cossos captant com es mouen nou ballarins, a El gest mínim. Les dues exposicions estaran obertes fins al 2 de maig.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una trentena d’autors signaran llibres per Sant Jordi a Tortosa repartits entre llibreries i floristeries

Tortosa

El CaixaForum de Girona s’endinsa en la “màgia” del procés de creació de les pel·lícules de Pixar

Girona

Expiació, desastre i extermini

barcelona

‘Èxtasi’ de Dalí pel 3D

Girona

La donació del fons de Guillem Soler descobreix un artista multifacètic

Girona
guardó literari

Àlvar Valls guanya el premi Amat-Piniella

Restringits, però actius

Restringits, però actius

Barcelona

A cops d’emoció

Barcelona
cinema

Vicky Peña, premi RNE Sant Jordi de Cinematografia