Cultura

la crònica

L’èxit de la vida de Pau Donés

Les lletres són una de les marques de Jarabe de Palo , aquella poesia vital senzilla però inexorable: “Que bonito es el amor / Más que nunca en primavera / Que mañana sale el sol / Porque estamos en agosto / Depende / De según como se mire, todo depende” diu en un dels versos d’un dels èxits del grup de Pau Donés, que dimarts a la nit en el Festival de Peralada va actuar per primer cop en la gira d’aniversari dels 20 anys com a banda i dels 50 del líder, cantant i compositor. Just en un moment en què aquesta lírica li ha servit de nou per aferrar-se a l’èxit, el més important de tots: la vida.

Va ser el moment més emotiu de la nit de Peralada quan, abans d’interpretar Humo , Pau Donés va explicar el motiu pel qual estàvem convocats a l’auditori del castell: “He escrit cançons dels meus fracassos amorosos; perquè sempre han estat elles les que m’han deixat i amb la voluntat de recuperar-les”, va dir Donés amb ironia, que en aquests casos és recomanable, i va provocar complicitat i rialles entre el públic. “Però n’hi ha una que no m’ha deixat; m’ha sortit bé: la vida.” L’auditori, entregat ja des del primer minut de concert, va aplaudir sonorament abans de la interpretació de la cançó, de gran sensibilitat i que recull aquesta lírica amb molta duresa: “Ahora que ya no me importa / que la vida se vista de negro.” Referència a la malaltia, sobre la qual Pau Donés va tornar a “ironitzar” dedicant part del repertori a les amigues, abans novietes i que ara, en un rol maternal, es preocupen per si tant de salt a l’escenari és compatible amb el fet de prendre’s la químio. Pau Donés va exhibir energia i positivitat: va demanar si el so era el correcte després que les primeres cançons, el baix i la guitarra prenguessin protagonisme; és estiu i s’ha de celebrar l’alegria de viure i per això el públic va corejar, a cor què vols, cançons de les quals s’aprecia la bellesa en solista o en acústic. En un format de banda, va repassar cançons de l’antologia jarabiana com ara Bonito, La flaca, De vuelta y vuelta i Agua, inspirada en un viatge amb autocaravana fins al cap de Creus. Amb Grita com a bis final, el cant a la urgència vital va ser total.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Satué, de fora cap a dins

barcelona

Ateneu de la Cançó, viable i necessari

BARCELONA
Un tast de...
Ambrosia de Jordi Masó Avançament editorial

Una brevetat que fa virtut

Joan Garriga
MÚSIC

“Vaig començar a tocar en grups pel «blues»”

BARCELONA
Una casa amb fantasmes
Mirador

Una casa amb fantasmes

Amb un suau aroma d’estiu

Barcelona
Crítica
teatre

Hem perdut la brúixola

Publiquen una guia de l’obra de Rafael Masó

girona

El públic de l’Strenes ovaciona Sopa de Cabra en la presentació del seu nou disc ‘La gran onada’ a Girona

Girona